Premsa

Alain Resnais: el teatre, la música i el còmic

Arriba un cop més un dels cicles més esperats i ben rebuts de l’any. Crítics i periodistes cinematogràfics consultats per la Filmoteca han elaborat la llista dels films del darrer any que han apreciat com els més interessants. A més de les produccions que s’han vist a les pantalles comercials, la selecció d’enguany també inclou llargmetratges que s’han pogut veure en festivals o en plataformes televisives.

Davant la situació provocada a Ucraïna per la invasió russa, la Filmoteca de Catalunya es solidaritza amb els col·legues del Dovzhenko Center per la situació que viu el seu país i l’amenaça que representa per al patrimoni cinematogràfic que preserven.

Amb aquest objectiu, dimecres 30 de març a les 19.30 h a la Sala Chomón es projectarà el film ucraïnès Oxigen Starvation, realitzat el 1991 poc després de la caiguda del comunisme i obertament crític amb l’exèrcit rus.

Carta blanca a Nazario
L’historietista i pintor Nazario ha respost a la invitació de la Filmoteca de fer una carta blanca a la seva mida amb una tria que no deixarà a ningú indiferent. Artista contracultural i pare del còmic underground al nostre país, Nazario comparteix els seus gustos cinematogràfics, que van de clàssics com Lubitch, Von Stenberg o Ophuls a les propostes més pop, trash i gai, amb la reivindicació d’icones queer com Marlenne Dietrich i Divine. Un cicle divers i provocador, com l’artista que el programa.

L’homenatge retrospectiu que l’Americana Fim Fest dedica a noms rellevants del cinema independent nord-americà, amb la col·laboració de la Filmoteca de Catalunya, posa el focus enguany en un dels directors més creatius i encara poc conegut al nostre país, Tim Sutton.

El programa inclou la pràctica totalitat de les pel·lícules del cineasta, convertit en una de les veus més personals de l’indie nord-americà de la darrera dècada, comparat amb Terrence Malick, David Gordon Green o Gus Van Sant pels seus plantejaments estètics.

A Florencia Aliberti l’atrauen les imatges i els sentits i contrasentits que aquestes poden desplegar. Amb formació en filosofia i cinema, la seva obra conté un doble vessant, crític i formal: uneix discursos sobre el gènere, la sexualitat o la creació de subjectivitats en l’era de YouTube amb una recerca formal constant en què la cineasta experimenta amb tècniques com la fotografia, el collage i el found footage.

Aquest cicle té per objectiu crear un espai de reflexió entorn dels dilemes ètics que es presenten en el camp de la medicina amb l’arribada de nous tractaments i noves línies d’investigació.

També pretén conscienciar, d’una banda, de la importància del paper de la bioètica en la presa de decisions mèdiques i socials per protegir les persones vulnerables i dependents, amb autonomia limitada, i, de l’altra, de la necessitat de destinar més recursos a la investigació amb una visió àmplia, no condicionada pel nombre de persones afectades.

Marguerite Duras (Gia Định, 1914 - París, 1996) és un dels escassos exemples d’autora de culte que, simultàniament, esdevé una icona popular. Amb cinquanta-sis llibres, dinou pel·lícules i dotze guions cinematogràfics, a més d’una producció televisiva poc investigada, la seva obra ocupa un lloc d’enorme influència en la literatura i el cinema europeus de la segona meitat del segle XX.

Dijous 3 de març 20.00 h
Sala Chomón

Cinema mut i música electrònica es donen la mà al Festival Visual Phonic, una innovadora iniciativa que presentarà el Nosferatu de Murnau, que ara compleix 100 anys, amb banda sonora creada en directe pel DJ Kosmos. La sessió es completarà amb presentació del llibre Criaturas del cine expressionista alemán, de Guillermo Triguero (editorial Hermenaute) a càrrec de l’autor, l’editor, Lluís Rueda, i Esteve Riambau, director de la Filmoteca i autor del pròleg.

El 5 de març de 1922 naixia a Bolonya Pier Paolo Pasolini, una de les figures cabdals de la cultura del segle XX. El 2013 la Filmoteca de Catalunya li va dedicar una retrospectiva completa com a cineasta, coincidint amb l’exposició celebrada al CCCB. La seva obra polièdrica però mereix molts altres enfocaments, i és per això que amb motiu del centenari es planteja un nou cicle commemoratiu, amb l’accent posat a la confrontació que ell mateix va provocar entre cinema i televisió.