Premsa

El pintor i escriptor suís en llengua alemanya Friedrich Dürrenmatt va néixer a Konolfingen, al cantó suís de Berna, el 5 de gener de 1921.

Dues figures imprescindibles del cinema espanyol del segle XX que haurien fet cent anys aquest 2021: Luis García Berlanga i Fernando Fernán Gómez. Les seves carreres tenen alguns punts de contacte: Berlanga va debutar en la direcció (amb Juan Antonio Bardem) a Esa pareja feliz (1953), protagonitzada per un ja consagrat Fernán Gómez. Tots dos no van tornar a coincidir a la pantalla fins al 1987 amb Moros y cristianos, però les seves trajectòries han estat paral·leles.

 Berlanga i Fernán Gómez

La vint-i-vuitena edició de l’Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona, estrena la secció Satèl·lits, que convida tres cineastes nacionals amb trajectòries destacades i amb òrbites que s’han anat creuant amb la del festival perquè presentin el seu univers cinematogràfic i el dels seus referents i protagonitzin masterclasses i seminaris.

L’octubre de 2020, el Memorial Democràtic i la Direcció General de Memòria Democràtica van organitzar un acte al teatre de la Biblioteca de Catalunya, amb motiu del 50è aniversari del Primer Festival Popular de Poesia Catalana. Hi van participar trenta poetes de diferents estils i generacions, com ara Marta Pessarrodona ‒que ja havia participat al Primer Festival, l’any 1970‒, Juana Dolores Romero, Francesc Parcerisas, Perejaume o Maria Cabrera, entre d’altres.

Exposició
Donar cabuda
Perejaume

Enmig del Raval és ben fàcil de veure l’espai actual de la Filmoteca com un sot de projeccions. Així mateix, en l’activitat de la institució, les funcions de conservació, arxiu, receptacle i niuada d’imatges hi són ben presents. Totes dues coses ens han convidat a mostrar aquest pla fix d’un projector que, encarat a un sot enmig d’un camp, s’estarà quatre mesos fent per manera de restituir algunes imatges al món.

Nascuda a Berlín el 1932, el 1940 Helga Liné fuig amb la seva família de l’Alemanya nazi i es refugia en un primer moment a Portugal, on s’introdueix en el món artístic amb la dansa i el circ. Després de fer de model i de vedet de revista i algunes primeres incursions al cinema a Portugal, a partir dels anys 60 s’instal·la a Espanya, on enceta una prolífica filmografia que inclou tota mena de gèneres: terror, comèdies, spaghetti westerns, pèplums, aventures de pirates, històries de misteri, giallos, pel·lícules eròtiques...

L’obra de Fiódor Mikhàilovitx Dostoievski se centra en els abismes ocults de la ment humana i pot semblar complex portar el seu univers profundament psicològic a la pantalla del cinema. No obstant això, des de les versions russes més clàssiques fins a les propostes més creatives de Bresson, Kurosawa o Pierre Léon, el seu món troba camins per parlar-nos a través de diversos llenguatges artístics.

Segundo de Chomón: El cinema de la fantasia, reinterpretat per Hamill Industries és un exercici de revisió en clau contemporània dels interessos i maneres de fer del cineasta pioner. La peça pren com a punt de partida alguns dels recursos visuals que millor representen l’estil de Chomón: l’interès per l’exploració de les arrels de la tècnica de filmació, el disseny i construcció d’eines pròpies per a desenvolupar els seus projectes, així com l’exploració d’efectes pràctics per a explicar i reforçar la narrativa del seu imaginari fantàstic.

13 llargmetratges provinents del Marroc, Tunísia, Aràbia Saudita, Algèria, Egipte o Palestina conformen l’oferta de la quinzena edició de la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya, organitzada per l’associació Sodepau per obrir una finestra a la realitat i la creativitat de les veus més recents i destacades del món àrab. La programació d’enguany es divideix en tres seccions diferenciades. En perspectiva.