La Filmoteca de Catalunya vetlla per la preservació i la difusió del patrimoni audiovisual i de la cultura cinematogràfica, amb un èmfasi especial en la catalana. Les seves activitats inclouen la programació de projeccions i exposicions, a més de la conservació i la restauració de films, fotografies, músiques, llibres, revistes, cartells i documents cinematogràfics, així com peces de museu pertanyents a la història del cinema.
Des de 2012, la Filmoteca de Catalunya disposa de dues noves seus destinades a executar les funcions que li són pròpies. El Centre de Conservació i Restauració, al Parc Audiovisual de Terrassa, conté la col·lecció cinematogràfica, que actualment consta d’uns 40.000 títols, tant en suport analògic com digital. L’edifici del Raval, al centre de Barcelona, disposa de dues sales de cinema, que programen unes 1.400 sessions anuals, dos espais d’exposicions i la Biblioteca del Cinema, que té la col·lecció de llibres, revistes i arxius gràfics més important de Catalunya. També s’hi duen a terme les activitats promogudes pels Serveis Educatius, destinades a fomentar la formació de nous públics.
Breu recorregut per la història de la Filmoteca de Catalunya
Els orígens de la Filmoteca de Catalunya van ser com a delegació de la llavors anomenada Filmoteca Nacional d’Espanya, amb projeccions setmanals al Cinema ABC de Barcelona, entre el 1963 i el 1967, i a partir de 1972 amb projeccions diàries en una sala situada al carrer de Mercaders i, des de 1979, al Cinema Padró. Paral·lelament, es va iniciar un arxiu de films i es van editar publicacions i un programa autònom.
A partir del 14 de desembre de 1981, ja institucionalitzada com a Filmoteca de Catalunya i adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat, les sessions es van traslladar a la sala d’actes d’un col·legi religiós situat a la travessera de Gràcia. El 1983 es van traspassar els primers films destinats a l’Arxiu, que ben aviat es va nodrir d’altres fons, públics i privats.
El 1991, les projeccions es van traslladar a l’antic Cinema Aquitània, a la travessera de Sarrià, i l’Arxiu va obrir unes noves dependències a l’edifici de La Campana. La Biblioteca del Cinema, procedent de la Filmoteca Nacional i ampliada amb l’adquisició dels fons de Miquel Porter Moix (COCICA), es va enriquir, a partir de 1997, amb la unificació amb la Biblioteca Delmiro de Caralt.
Adscrita primer a l’Entitat Autònoma d’Organització d’Espectacles i Festes i actualment —des de 2002— a l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), la Filmoteca de Catalunya ha estat successivament dirigida per Miquel Porter i Moix (10/1981-6/1986), Antoni Kirchner i Masdeu (6/1986-8/1997), Natàlia Molero i Lloret (9/1997-5/2000), Roc Villas i Ventura (5/2000-12/2009), Esteve Riambau i Möller (1/2010-6/2024) i, des del juliol 2024, Pablo La Parra Pérez.
Membre de ple dret de la Federació Internacional dels Arxius de Films (FIAF) des de 1992, actualment disposa en l'actualitat de prop de 200.000 ítems audiovisuals, en pel·lícula fotoquímica, cintes de vídeo i fitxers digitals (amb els films de Segundo de Chomón, els noticiaris de Laya Films i clàssics del cinema català com a col·leccions més destacades), 60.000 llibres, 30.000 cartells, prop de 400.000 fotografies i una freqüentació a les projeccions propera als 140.000 espectadors anuals.
El nou edifici del Raval, inaugurat el febrer de 2012, completa el mapa d’equipaments culturals públics que hi ha al cor de Barcelona, a la vegada que permet concentrar i optimitzar els serveis de la Filmoteca amb una oferta polivalent derivada de dues sales de projeccions anomenades Chomón i Laya (amb 360 i 175 butaques), espai per a exposicions permanents i temporals, la biblioteca especialitzada, oficines i serveis de cafeteria i llibreria. El juliol de 2013 també es va posar en marxa el nou Centre de Conservació a Terrassa, destinat a garantir la preservació del patrimoni audiovisual del nostre país. Ambdós equipaments van ser la seu, el 2013, del 69è Congrés de la Federació Internacional d’Arxius Fílmics (FIAF), amb la participació de 400 persones acreditades, procedents d’un centenar de filmoteques de 60 països.
Objectius i reptes de la Filmoteca de Catalunya
Sotmesa als canvis tecnològics i socials que, periòdicament, es produeixen en el món del cinema, la Filmoteca de Catalunya ha de respondre als nous reptes que es plantegen tant en l’àmbit de la preservació del patrimoni com en el de la seva difusió.
La digitalització, ja definitivament implantada en la producció i l’exhibició, consolida les filmoteques com els centres de preservació del suport fotoquímic, molt més fiable a llarg termini. Al mateix temps, però, les noves produccions digitals han de seguir els estàndards i protocols establerts per a garantir, també, la seva llarga conservació. Ambdós procediments s’assumeixen des del Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya. La seu del Raval disposa, d’altra banda, de sistemes de projecció analògics i digitals a fi de respectar, en funció de la disponibilitat tècnica, els formats originals. A més dels materials, les filmoteques també han esdevingut els únics espais de preservació de l’espectacle cinematogràfic tal com va ser concebut durant el segle XX.
La concentració d’activitats a la seu del Raval configura la Filmoteca com un equipament cultural destinat a la reflexió i el coneixement sobre el cinema. Les projeccions conjuguen el cinema clàssic amb el contemporani que no arriba a les pantalles comercials. La presència de convidats en presentacions i debats converteix les sessions en esdeveniments únics que també obren finestres gràcies al paper del cinema com a instrument de diàleg social o amb altres arts. La Biblioteca del Cinema proporciona, d’altra banda, la informació necessària per complementar aquestes projeccions, sigui mitjançant la consulta presencial o el repositori digital, obert el 2013 i en constant procés de renovació. A la vegada, fons documentals fins ara inèdits s’exhibeixen als espais expositius, que, majoritàriament, ocupen produccions pròpies. Els Serveis Educatius, propis de qualsevol gran equipament, formen nous públics amb les sessions de Filmoteca per a les Escoles, l’Aula de Cinema per a estudiants universitaris o accions puntuals arreu del territori. La FilmoXarxa, creada el 2018, també potencia aquesta difusió nacional de l’activitat de la Filmoteca, amb projeccions organitzades en col·laboració amb la Federació Catalana de Cineclubs.