“No es tracta únicament de no representar, cal no comunicar” deia Carmelo Bene (1937-2002). Aquest desafiament es va reflectir en cinc films, realitzats pel diable del teatre italià entre els anys 1968 i 1973.
Home de teatre iconoclasta que va trencar totes les regles clàssiques del llenguatge escènic, Carmelo Bene va traslladar la seva visió provocadora del teatre al cinema en un breu parèntesi de només cinc anys i cinc pel·lícules, de 1968 a 1973.
Buñuel / Figueroa
Cicle i exposició sobre la col·laboració del cineasta aragonès amb el director de fotografia mexicà Gabriel Figueroa.
Exposició: El somni de la llebre. El cinema de Luis Buñuel i Gabriel Figueroa
Del 27 d’abril al 20 d’agost
“La gent assenyada del camp solia dir que les llebres no dormen. La seva nit transcorre entre el son i la vigília, una esfera molt propera a l’obra de Luis Buñuel”
(Héctor Orozco, comissari)
El prestigiós festival Toute la mémoire du monde, organitzat per la Cinémathèque francesa, projecta demà divendres 10 i dissabte 11 de març les restauracions de La Montagne Infidèle de Jean Epstein i De quelques événements sans signification.
Michael Powell i Emeric Pressburger es coneixen el 1938, en el film L’espia de negre, dirigit per Powell amb guió de Pressburger.
La Filmoteca de Catalunya proposa un record de Jean-Luc Godard, mort el setembre passat, amb el cicle transversal Forever Godard, estructurat en tres blocs, que mostra la influència cabdal del més trencador dels cineastes sorgits de la Nouvelle Vague en les formes de l’expressió cinematogràfica.
D’ençà que es va donar a conèixer als noranta amb Benvinguts a la casa de nines i la brutal Happiness, a Todd Solondz se l’ha titllat de salvatge, demolidor, cruel, sòrdid, provocador, pervers, càustic, excèntric, etc. Lluny de l’artifici formal i amb uns guions fets a mida per ell mateix, Solondz ens parla de les fosques debilitats d’una classe mitjana que està perduda en la seva pròpia incapacitat de ser feliç.
Forever Godard
La posada en marxa d’un pla sistemàtic de digitalització del nostre fons patrimonial, en col·laboració amb l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), ha fet finalment realitat la visibilització d’un seguit de títols clau en la història del cinema català, produïts entre el 1940 i el 2014, que estan ben conservats en el seu format analògic, però que no són projectables en el parc digital d’exhibició actual.
