Premsa

Dijous 1 de setembre a les 19.30 h, la Sala Chomón de la Filmoteca de Catalunya acollirà la preestrena del darrer film d’Albert Serra, Pacifiction. Gran amic de la Filmoteca, el director ha preestrenat els seus darrers films a la seu del Raval (Història de la neva mort el 2013, La mort de Louis XIV el 2016 i Liberté el 2019), a més de participar sovint en actes organitzat per la Filmoteca, com ara les presentacions de les retrospectives dedicades a Pere Portabella o el cineasta filipí Lav Díaz.

Agnès Jaoui, cineasta coral

Després de dos ajornaments per la pandèmia, per fi rebem la visita d’aquesta actriu, guionista i directora francesa. Parella artística i sentimental de Jean-Pierre Bacri, el seu debut rere la càmera amb Le goût des autres l’any 2000 va ser tot un esdeveniment, i la va consagrar com a mestra de la comèdia costumista que dissecciona amb humor intel·ligent la burgesia culta francesa. El cicle que presenta ofereix la possibilitat de gaudir de la Jaoui intèrpret i realitzadora de les seves històries. Un plaer.

Amb motiu de la Festa Major del Raval, la Filmoteca de Catalunya convida a gaudir a la plaça Salvador Seguí de la projecció a l’aire lliure d’Apartado de correos 1001, un clàssic del cinema policíac barceloní dels anys 50 que s’ambienta a Ciutat Vella i es va rodar, en part, al mateix barri. Aquest títol, que forma part de la col·lecció Bàsics & Singulars de la Filmoteca, ha estat també l’escollit per a l’edició d’enguany del projecte europeu A Season of Classic Films.

La Festa Major del Raval a la Filmoteca

Lola Salvador ha estat una de les grans guionistes del cinema espanyol dels darrers anys, particularment de les dècades dels 80 i 90 del segle passat. Tot i que la seva petja va estar velada per la signatura ambigua dels seus guions amb els dos cognoms, Salvador Maldonado (una època ja superada en què el paper de la dona al cinema es posava en qüestió), la seva filmografia és plena de títols tan importants com El crimen de Cuenca (Pilar Miró, 1980) o Las bicicletes son para el verano (Jaime Chávarri, 1984).

A quien cierra los ojos suposa el retorn a la direcció 14 anys després del seu darrer film Paisito (2008) d’Ana Díez, cineasta navarresa que va debutar en la ficció el 1989 amb Ander eta Yul, guanyadora del Goya a la millor direcció novella. Díez retorna també a Mèxic, on es va formar al Centro de Capacitación Cinematográfica de la Ciutat de Mèxic i va dirigir el seu primer documental Elvira Luz Cruz: Pena Máxima (1985), guardonat amb el premi Ariel del cinema mexicà.

A partir del fons documental del cineasta, donat a la Filmoteca pel seu fill Teo, l’exposició Jaime Camino. No tan de pressa! convida el visitant a transitar per la seva obra, com el nen embadalit davant el quadre de Las meninas a Llums i ombres que hi entra per interaccionar amb els seus personatges. El recorregut abasta sis àmbits ben presents en la filmografia de Camino: la Guerra Civil Espanyola, la infantesa, la música, els feliços seixanta, la dificultat d’estimar i la mort.

Comissariat: Esteve Riambau

Producció: Filmoteca de Catalunya

Centenaris

Aquest 2022 es commemora el centenari d’una bona colla de noms mítics del setè art. Aquest cicle recupera dos títols emblemàtics de cadascuna d’aquestes figures.

Contes d’estiu

Banys de sol, històries d’aigua, castells de sorra. Pins mediterranis, la jungla tailandesa, pedres calentes, after sun, balnearis i piscines. Jocs de nens i d’adults. Llacs i rius on es desperta el desig...

Bill Douglas va retratar la duresa de la seva infància i joventut en una trilogia de referència: My Childhood (1972), May Ain Folk (1973) i My Way Home (1977). Brillant, seca i austera, la trilogia va ser definida pel crític Derek Malcolm com “una veritable obra mestra del cinema poètic”. Tot i que va ser poc apreciada durant molts anys, el temps ha acabat situant-la com una peça cabdal de la cinematografia britànica.

El cicle Dies curts arriba aquest juny a la darrera tramesa de l’edició de 2022. La cineasta navarresa Maddi Barber n’és la protagonista amb una doble proposta: l’habitual sessió de curts comentada per ella mateixa (dimarts 21 de juny) i una conferència performativa que realitzarà conjuntament amb Mirari Echávarri (divendres 17 de juny).

A la vuitena edició del Paradís perdut, el jardí se’ns torna a presentar com a taula salvadora del naufragi continu de l’existència, però també com a lloc inquietant on la natura es revela de manera perversa.