Premsa

La Filmoteca de Catalunya proposa un record de Jean-Luc Godard, mort el setembre passat, amb el cicle transversal Forever Godard, estructurat en tres blocs, que mostra la influència cabdal del més trencador dels cineastes sorgits de la Nouvelle Vague en les formes de l’expressió cinematogràfica.

D’ençà que es va donar a conèixer als noranta amb Benvinguts a la casa de nines i la brutal Happiness, a Todd Solondz se l’ha titllat de salvatge, demolidor, cruel, sòrdid, provocador, pervers, càustic, excèntric, etc. Lluny de l’artifici formal i amb uns guions fets a mida per ell mateix, Solondz ens parla de les fosques debilitats d’una classe mitjana que està perduda en la seva pròpia incapacitat de ser feliç.

Forever Godard

La posada en marxa d’un pla sistemàtic de digitalització del nostre fons patrimonial, en col·laboració amb l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), ha fet finalment realitat la visibilització d’un seguit de títols clau en la història del cinema català, produïts entre el 1940 i el 2014, que estan ben conservats en el seu format analògic, però que no són projectables en el parc digital d’exhibició actual.

Marta Esteban va estudiar música i ciències econòmiques, i a partir del 1977 s’introdueix al cinema com a directora de documentals al Perú. Entre el 1985 i el 1991 va ser realitzadora del programa d’actualitat cinematogràfica de TV3 Cinema 3, dirigit per Jaume Figueras. El 1991 crea la productora Messidor Films, animada per Gerardo Herrero i Alain Tanner, amb la qual produeix El diari de Lady M, d’aquest últim. El 1994 s’embarca en l’aventura internacional de produir Land and Freedom, de Ken Loach, premi Fèlix al millor film europeu.

Viatge a Júpiter, el pòdcast de la Filmoteca és una iniciativa que comença aquest gener i que, un cop al mes, oferirà una selecció del més destacat de tot allò que ha passat i que passarà a la Filmoteca de Catalunya, incloent-hi diferents seccions amb entrevistes en profunditat i/o directes, així com reportatges sobre temàtiques concretes.

Douglas Sirk

Abans d’arribar als Estats Units fugint del nazisme, Douglas Sirk va realitzar nou llargmetratges entre el 1935 i el 1937 per a la gran productora alemanya UFA. Allà ja hi eren les constants i les bases d’un estil que el va convertir en el gran mestre del melodrama del Hollywood clàssic, que va tenir el seu protagonisme en el cicle dedicat al gènere de fa dos estius a la Filmoteca. Sirk va abocar la seva exquisida educació i la seva experiència teatral en aquesta breu i intensa etapa ben poc coneguda.

Pedro Costa. Cineasta i espectador

Després de celebrar els 10 anys de la seu del Raval, la Filmoteca mira endavant aquest 2023 amb un ambiciós pla de digitalització del patrimoni preservat fotoquímicament, precedit aquests darrers mesos per dues restauracions il·lustres: el llargmetratge d’animació Érase una vez... (Alexandre Cirici Pellicer i Josep Escobar, 1950) i el documental de Jean Epstein La montagne infidèle (1923).