Una selecció de films autoreferencials que s’aproximen al cinema com a mitjà d’expressió, indústria o fet social. El cicle s’allargarà fins al mes de gener i inclou títols com ‘Nickelodeon’, ‘Cinema Paradiso’, ‘Movie Movie, ‘La nuit américaine’, ‘La niña de tus ojos’ o ‘The Purple Rose of Cairo’.
La Filmoteca de Catalunya acomiada 2022, l’any del 10è aniversari de la seva seu al Raval, amb un cicle especial dedicat a com el cinema s’ha representat a si mateix. Una selecció de pel·lícules de procedències molt diverses relacionades amb el món del cel·luloide mostrarà les bambolines de les fàbriques dels somnis.
La reflexió sobre la pròpia naturalesa és una pràctica desenvolupada per gairebé totes les disciplines artístiques. El teatre, la pintura, la literatura i la música han emprat les seves obres per repensar la seva ontologia. Però, sens dubte, el cinema és una de les arts que més s’ha mirat al mirall. La seva història és plena de referències al seu desenvolupament com a mode d’expressió, com a indústria cultural i com a fet social. Una autocitació, perllongada des dels inicis del mitjà, que posa de manifest les vicissituds que encerclen els oficis del cinema, així com les paradoxes que acompanyen la creació cinematogràfica, però també el seu fascinant poder vampíric. Aquest cicle és un viatge pels senders d’aquesta autoseducció que comporta fer cinema sobre el cinema. Un viatge pel setè art entès com una manera d’entendre la vida.
La programació arrenca dijous 1 de desembre amb un clàssic d’aquest gènere autoreferencial, Nickelodeon, el sentit homenatge de Peter Bogdanovich als pioners del cinema que van contribuir al naixement de Hollywood. També hi seran presents altres títols imprescindibles com el nostàlgic Cinema Paradiso de Giuseppe Tornatore, la particular recreació de l’univers de Hitchcock a High Anxiety, de Mel Brooks, la brillant recreació dels programes dobles dels vells cinemes orquestrat per Stanley Donen a Movie Movie, o els retrats del microcosmos d’un rodatge com l’introspectiu de François Truffaut a La nuit américaine, l’indie i embogit de Tom DiCillo a Living in Oblivion o el caòtic d’un equip espanyol a Berlín en plena Guerra Civil que va imaginar Fernando Trueba a La niña de tus ojos.
Aquestes propostes conviuran amb d’altres de més personals i arriscades, com els tributs a les sales de cinema com a espais de comunitat, ja sigui l’atrotinat cine porno de Montparnasse de Simone Barbès ou la vertu, de Marie-Claude Treilhou, o la gran sala que acull la darrera projecció a Bu San. Good By, Dragon Inn, del taiwanès Tsai Ming-Liang. Al documental Las cinéphilas, María Álvarez homenatja les espectadores de cinema del món amb un seguit de dones jubilades de l’Argentina, Espanya i l’Uruguai que van al cinema cada tarda, i un altre retrat de dones davant la pantalla és el d’Abbas Kiarostami a Shirin, mentre que David Cronenberg ofereix la seva inquietant visió de Hollywood de a Maps to the Stars, i Philippe Garrel fa un exercici de cinema dins el cinema barrejant vida i creació a Elle a passé tant d’heures sous les sunlights...
El cicle continuarà el mes de gener amb Hail, Caesar! dels germans Coen, The Purple Rose of Cairo de Woody Allen, Laissez-passer de Bertrand Tavernier, The Player de Robert Altman, la testamentària Lightning Over Water de Nicholas Ray i Wim Wenders, The Cameraman de Buster Keaton i la felliniana Intervista, entre d’altres.
