“Per a Fernand Deligny (1913-1996), educador i escriptor, el cinema va ser una «presència propera» i una eina constant per als diferents projectes duts a terme amb infants i adolescents en els marges de la societat.
Deligny sempre va tenir al cap un film «per fer». En companyia d’Yves Guignard i l’ajuda de Chris Marker i de la cooperativa SLON per al seu primer film, Le moindre geste. I, més tard, amb Renaud Victor i François Truffaut per a Ce gamin, là.
Teresa Font (Gallifa, Vallès Occidental, 1956) és muntadora cinematogràfica. Una professió essencial per establir l’estructura i el ritme que donen caràcter i personalitat a una pel·lícula.
El seu domini d’aquesta disciplina l’ha convertit en una figura clau en la filmografia de Vicente Aranda, Imanol Uribe, Álex de la Iglesia i dels darrers films de Pedro Almodóvar. També ha treballat amb cineastes menys coneguts, als quals ha volgut reivindicar en aquesta carta blanca.
Per cinquè any consecutiu, el programa Dies Curts es consolida com un espai de trobada on descobrir i conversar amb cineastes properes, posant interès en el format curt i apostant per propostes arriscades i emocionants, encara allunyades dels circuits majoritaris d’exhibició.
De gener a juliol, un divendres al mes.
Josep Calle, Virginia García del Pino, Marga Almirall, Dami Sainz, Ángel Santos i Taller Estampa seran protagonistes de Dies Curts 2024.
Amb la col·laboració de:
Sens dubte, la fama i la glòria internacionals del primer cinema escandinau tenen la seva punta de llança en l’obra de Victor Sjöström (1879-1960). Provinent del teatre, va compaginar la carrera d’actor amb la de realitzador, ofici, aquest últim, amb el qual va esdevenir el pare fundador de l’escola sueca (juntament amb Mauritz Stiller) i un dels cineastes més influents del cinema mut.
Jean Renoir (París, 1894 - Beverly Hills, 1979), fill del pintor impressionista Auguste Renoir, va descartar l’ofici de ceramista, al qual l’encaminava el seu pare, per ser director de cinema.
Béla Tarr neix el 1955 a l’Hongria comunista en el marc d’una família de classe obrera. Les seves primeres pel·lícules posen en escena els problemes quotidians i les esperances truncades dels joves amb una estètica inspirada en el “cinema directe”. Després d’introduir canvis formals i conceptuals a Almanac de tardor (1984), és a partir de La condemna (1988) que troba l’estil propi que l’ha situat entre els grans cineastes de la modernitat.
El festival Reteena és un espai de descoberta, experimentació i reflexió sobre audiovisual adreçat als joves. És una proposta feta per i per a públic jove, que inclou una oferta de classes magistrals, tallers i formacions sobre fotografia, televisió, sèries, cinema, animació, ràdio i tots els àmbits imaginables que es puguin vincular a l'audiovisual.
Aquesta és una proposta de la Corporación Colombiana de Documentalistas (ALADOS) i la Muestra Internacional Documental de Bogotá (MIDBO) que vol portar a Barcelona una mostra de les darreres produccions de documental i ficció realitzades a Colòmbia i presents a prestigiosos festivals de tot el món.
Commemorem el centenari de Jorge Semprún (Madrid, 1923-París 2011) tot apropant-nos al vessant com a guionista d’aquest escriptor, intel·lectual i exministre de Cultura. Com la seva obra literària, la seva petjada en el setè art testimonia una intensa i apassionant experiència vital com a exiliat republicà, membre de la Resistència francesa, deportat al camp de concentració de Buchenwald, dirigent clandestí del Partit Comunista en l’Espanya franquista i escriptor de prestigi internacional.
