Cicle

Commemorem el centenari de Jorge Semprún (Madrid, 1923-París 2011) tot apropant-nos al vessant com a guionista d’aquest escriptor, intel·lectual i exministre de Cultura. Com la seva obra literària, la seva petjada en el setè art testimonia una intensa i apassionant experiència vital com a exiliat republicà, membre de la Resistència francesa, deportat al camp de concentració de Buchenwald, dirigent clandestí del Partit Comunista en l’Espanya franquista i escriptor de prestigi internacional.

A setanta anys, Jim Jarmusch (Akron, Ohio, 1953) és considerat un dels paradigmes del cinema independent nord-americà. Des del ja llunyà 1980, en què va dirigir Permanent Vacation, sempre ha estat fidel a una trajectòria allunyada dels grans estudis.

Aristòcrata i comunista, homosexual i catòlic... La vida del director d’òpera, de teatre i de cinema Luchino Visconti (Milà, 1906 - Roma, 1976) va ser paradoxal en si mateixa. Això no obstant, aquestes suposades contradiccions el van enriquir i van ser el motor de la seva obra. L’educació principesca que va rebre, sumada a la seva inclinació marxista, li va permetre conjugar el refinament de la gran cultura europea amb una postura políticament combativa.  

Wang Chao (Nanjing, 1964) pertany a l’anomenada “sisena generació” de cineastes xinesos. Guionista de tots els seus films, el seu cinema s’interessa pels individus marginats i pels sectors menys representats de la societat i qüestiona els aspectes més controvertits de l’entrada de la Xina al mercat capitalista tot posant l’accent en l’impacte negatiu que aquest canvi ha tingut per a moltes famílies tradicionals del país.

Masahiro Shinoda (Gifu, 1931) és un dels màxims representants de l’anomenada “Nuberu Bagu” (“Nouvelle vague”) japonesa. La renovació estilística i ideològica que aporten els seus films es desenvolupa dins el marc de gèneres tradicionals del cinema japonès —el yakuza eiga ( gangsterisme local), el jidai geki (drama històric) o el chambara (films d’espadatxins)—, però el director ens parla sempre dels problemes del Japó contemporani i, sobretot, de la desorientació dels joves amb el país que han heretat dels seus pares després de la Segona Guerra Mundial.

Projectem algunes de les propostes més estimulants del cinema romanès actual. El cicle es compon de sis produccions que han tingut un gran ressò en el circuit internacional de festivals, corroborant, un any més, que la cinematografia romanesa es manté com una de les més interessants del panorama europeu des de la seva irrupció internacional l’any 2005.

En el marc de L'Alternativa 2023 també dediquem una retrospectiva a la cineasta mexicana Tatiana Huezo (El Salvador, 1972), que, amb només quatre llargmetratges, ha aconseguit el reconeixement mundial.

El Festival de Cinema Independent de Barcelona, l'Alternativa, celebra enguany el trentè aniversari. La Filmoteca hi participa amb la projecció del film inaugural, Fallen Leaves, l’aclamada pel·lícula d’Aki Kaurismäki.

Enguany, per primer cop des de la seva creació, el 2007, la Mostra esdevé competitiva i enceta una nova col·laboració, amb la Fundació Solidària Flama, que apadrina un dels premis.

Any darrere any, el certamen va creixent amb noves seccions i activitats i acostant al públic català noves mirades i perspectives, oferint la possibilitat de descobrir noves cinematografies, com les del Iemen o el Sudan, i apropant-nos a temàtiques fins ara poc tractades com el moviment queer, l’avortament o la prostitució.

Durant dotze anys, el cineasta, escriptor i periodista francès Claude Lanzmann (París, 1925-2018) es va dedicar en cos i ànima a realitzar Shoah (1985), el film definitiu sobre el genocidi jueu, de més de nou hores de durada.

Un llegat excepcional de memòria històrica que posava nom i rostre a algunes dels milions de víctimes d’aquesta barbàrie, i que va introduir un nou criteri en l’estètica i l’ètica de la representació dels genocidis (amb Rithy Panh o Joshua Oppenheimer com a deixebles destacats).