Cicle
"En el temple del cinema hi ha imatges, llum i realitat. Serguei Paradjànov era el mestre d’aquest temple" (Jean-Luc Godard).
D’ètnia armènia i nascut a la Geòrgia soviètica, Serguei Paradjànov (Tiflis, 1924 - Yerevan, 1990) representa com pocs el paradigma del gran artista políticament represaliat. Considerat un dels grans genis del setè art, va crear un univers propi que trencava completament amb l’estètica i el realisme del cinema socialista. L’eros i el tànatos són els dos grans pilars temàtics entorn dels quals construeix un cinema poètic, lúdic i sensual, que descriu, a través de llegendes d’un sumptuós sabor oriental, la idiosincràsia i l’èpica de pobles mítics del Caucas i dels Carpats ucraïnesos.
Mai no va fer cinema polític ni dissident, ni va tocar temes socials, però la recuperació d’aquestes cultures va fer que patís tot el pes del totalitarisme soviètic, temorós que despertés identitats nacionals. El 1974, acusat de tràfic d’art i d’homosexualitat, és condemnat a cinc anys de treball forçat en un gulag i, quan en surt, se li prohibeix dirigir i viu en la més absoluta pobresa. Poc abans de la perestroika, i sota la pressió internacional, se li permet rodar els seus dos últims films poc abans de morir.