Cicle
Béla Tarr neix el 1955 a l’Hongria comunista en el marc d’una família de classe obrera. Les seves primeres pel·lícules posen en escena els problemes quotidians i les esperances truncades dels joves amb una estètica inspirada en el “cinema directe”. Després d’introduir canvis formals i conceptuals a Almanac de tardor (1984), és a partir de La condemna (1988) que troba l’estil propi que l’ha situat entre els grans cineastes de la modernitat.
Els seus films, rodats en blanc i negre, amb llargs plans seqüència i moviments lents de càmera que s’ajusten a coreografies complexes, aprofundeixen en l’abisme de l’existència humana i retraten un món llòbrec de paisatges fangosos i desolats, presidits per la desgana vital i un present sense futur per bé que suspès en una espera indefinida.
La mestria amb la qual explora l’espai i, sobretot, el temps, esdevé l’essència del relat i la raó per la qual és considerat un referent ineludible de l’slow cinema. És a través d’aquest cinema físic i sensorial que Tarr assoleix la transcendència, tot treballant les emocions d’una manera inescrutable, només a l’abast d’uns pocs escollits.
Amb la col·laboració de: