Premsa

Entre el 1969 i el 1989 l’actriu Emma Cohen va dirigir un seguit de curtmetratges i treballs per a sèries televisió. La Filmoteca de Catalunya i Filmoteca Española han endegat un projecte comú de recuperació, digitalització i valorització de la seva obra com a cineasta. El comissariat del projecte ha anat a càrrec d’Helena de Llanos, cineasta i neta de Fernando Fernán Gómez, que s’està encarregant dels arxius personals del director i de la que va ser la seva companya fins a la seva mort, Emma Cohen.

Referent indiscutible del cinema d’autor nord-americà, John Cassavetes és el pare espiritual del cinema independent als Estats Units. Aquesta retrospectiva rescata alguns dels seus millors treballs com a actor, com Rosemary`s Baby (Roman Polanski, 1968) o The Fury (Brian De Palma, 1978), amb els quals va poder finançar una de les trajectòries com a director més singulars i coherents. Una obra que furga en l’emoció dels personatges, els arrenca les màscares per trobar la veritat i oferir un mirall sincer de les persones.

John Cassavetes: rostres i ombres

Espectadors

Les circumstàncies excepcionals d’aquest any (fins a 30 de novembre de 2020), han obligat a suspendre gairebé el 50% de les sessions. A les 637 sessions programades (51%), el nombre total d’espectador és de 58.286, amb una mitjana de 92 per sessió. La mitjana del 2019 va ser de 99 espectadors per sessió.

La celebració del 150è aniversari del naixement del pioner del cinema català Segundo de Chomón, que dona nom a la sala gran de projeccions de la seu de la Filmoteca al Raval, marcarà la programació de l’any 2021. L’efemèride culminarà a l’octubre amb un simposi internacional dedicat a la seva obra. A més, una de de les seves icòniques fantasies (Le voyage sur Jupiter, 1909) és la imatge triada per presentar un programa que recorda que, com ja va demostrar Chomón fa més d’un segle, “El cinema és il·lusió”.

La fotogènia irresistible de Marilyn Monroe la va fer objecte de desig dels millors fotògrafs de l’època, que van contribuir a fer d’ella la icona suprema de la cultura pop i de la societat de l’espectacle. Retratistes de la talla de Bern Stern, Richard Avedon, Henri Cartier-Bresson, Eve Arnold o Cecil Beaton la van posar sota els seus focus, però va ser Milton H. Greene amb qui més i millor va connectar. Greene va ser un dels primers i millors fotògrafs que treballava en la primera època de la fotografia en color.

En el programa de desembre hi destaquen els cicles i títols següents:

La Filmoteca de Catalunya reprèn les projeccions a les seves dues sales el proper dimarts 24 de novembre, després de la darrera aturada. Es recuperen les quatre sessions diàries amb horaris adaptats per fer-los compatibles amb la restricció de la mobilitat nocturna: a les 16.00 h, 16.30 h, 19.00 h i 19.30 h, i amb l’aforament limitat al 50% i seients assignats per respectar la distància de seguretat.

El triomf de Pietro Marcello a la darrera edició del Festival de Sevilla amb Martin Eden, adaptació de la novel·la autobiogràfica de Jack London, és un dels darrers avals de la seva carrera, pràcticament inèdita entre nosaltres. La preestrena del seu darrer film, presentada a través de videoconferència per Marcello dimecres 4 de novembre a les 19.30 h a la Sala Chomón, s’acompanya de la recuperació d’alguns dels seus treballs anteriors.

Actriu abans que directora -primer al cinema mut-, Kinuyo Tanaka (1909-1977) va protagonitzar el primer film sonor del seu país i va col·laborar habitualment amb Ozu, Naruse, Shimizu o Kinoshita, i es va convertir en l’actriu fetitxe de Mizoguchi. Va aprofitar la seva posició de privilegi com a estrella de la pantalla per fer el salt a la direcció i convertir-se, del 1953 al 1962, en l’única dona directora de cinema al Japó.