De l’1 al 23 de febrer, retrospectiva amb una desena de films imprescindibles per descobrir aquest gran cineasta, amb la col·laboració de Japan Foundation. L’obra de Naruse presenta històries plenes de poesia i pessimisme, amb dones expulsades de l’estructura familiar tradicional i rebutjades per la societat.
Mikio Naruse (1905-1969) és un tòtem del cinema japonès. Però a Occident, on la seva obra no es va veure fins als anys vuitanta, encara roman com el gran mestre desconegut d’aquesta cinematografia. La seva obra està a l’alçada d’altres mestres indiscutibles de la cinematografia nipona, com Ozu, Kurosawa o Mizoguchi.
Naruse es va iniciar en l’ofici durant el cinema mut i, als anys cinquanta, va assolir la plena maduresa amb un cinema serè i respectuós amb el dolor aliè que, gràcies a una tècnica molt subtil, se’ns revela, tal com afirma Akira Kurosawa, “com un gran riu amb una superfície tranquil·la que dissimula un ràpid i turbulent corrent subterrani”.
Aquestes paraules del crític Miguel Marías també donen una idea de la dimensió i la importància del cineasta: «Naruse no és el “quart gran” entre els japonesos sinó, senzillament, un dels vint o vint-i-cinc autors cinematogràfics més grans que han existit al món. Set de las onze pel·lícules seves que he vist mereixen el qualificatiu gastat d’obra mestra. I al menys dues, La voz de la montaña i Nubes flotantes, i potser una tercera, Cuando una mujer sube la escalera, em semblen tan bones com les millors de Mizoguchi, Ozu, Ford, McCarey, Chaplin, Rossellini, Dreyer, Renoir o Hitchcock, és a dir, comparables a les més grans de la història del cinema.»
Naruse és, amb Ozu, el gran especialista del shomin-geki: el gènere nipó que descriu la vida familiar de les classes populars. Tanmateix, Naruse té una visió molt més amarga de la vida. En el seu univers són freqüents la crueltat i la manca d’amor, i les expectatives de l’individu estan destinades al fracàs, tot i la lluita constant per sobreposar-se a les adversitats. Són històries plenes de poesia i pessimisme que, majoritàriament, mostren l’experiència de dones expulsades de l’estructura familiar tradicional i rebutjades per la societat.
Aquest recorregut pel Naruse essencial, de l’1 al 23 de febrer a la Filmoteca de Catalunya, arriba gràcies a la col·laboració de la Japan Foundation, que també porta el cicle a la Filmoteca de València, el Círculo de Bellas Artes de Madrid i la Filmoteca de Galícia, a Corunya.
Totes les pel·lícules es projectaran en còpies de 35mm en versió original en japonès amb subtítols en castellà. Moltes de les sessions comptaran amb la presentació de representants de CineAsia.
Amb la col·laboració de:
