L’obra de Fiódor Mikhàilovitx Dostoievski se centra en els abismes ocults de la ment humana i pot semblar complex portar el seu univers profundament psicològic a la pantalla del cinema. No obstant això, des de les versions russes més clàssiques fins a les propostes més creatives de Bresson, Kurosawa o Pierre Léon, el seu món troba camins per parlar-nos a través de diversos llenguatges artístics.
Segundo de Chomón: El cinema de la fantasia, reinterpretat per Hamill Industries és un exercici de revisió en clau contemporània dels interessos i maneres de fer del cineasta pioner. La peça pren com a punt de partida alguns dels recursos visuals que millor representen l’estil de Chomón: l’interès per l’exploració de les arrels de la tècnica de filmació, el disseny i construcció d’eines pròpies per a desenvolupar els seus projectes, així com l’exploració d’efectes pràctics per a explicar i reforçar la narrativa del seu imaginari fantàstic.
13 llargmetratges provinents del Marroc, Tunísia, Aràbia Saudita, Algèria, Egipte o Palestina conformen l’oferta de la quinzena edició de la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya, organitzada per l’associació Sodepau per obrir una finestra a la realitat i la creativitat de les veus més recents i destacades del món àrab. La programació d’enguany es divideix en tres seccions diferenciades. En perspectiva.
Director, guionista i compositor d’una extensa filmografia propera als 40 títols al llarg de quatre dècades, Satyajit Ray va construir un enorme fresc social i cultural de l’Índia. El neorealisme impregna el seu cinema, que va tenir una gran repercussió internacional ja des del seu debut el 1955 amb Pather Panchali, que inaugurava la llegendària Trilogia d’Apu, completada amb Aparajito i El món d’Apu.
Com cada 27 d’octubre des de l’any 2006, la Filmoteca de Catalunya se suma a les desenes d’arxius i institucions de tot el món per celebrar el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, una jornada impulsada per la UNESCO per posar en relleu la fragilitat i el valor d’aquest patrimoni i per celebrar la tasca infatigable de les institucions que dediquen els seus esforços a salvaguardar-lo.
‘Donar cabuda’. Perejaume
Enmig del Raval és ben fàcil de veure l’espai actual de la Filmoteca com un sot de projeccions. El 17 de novembre s’inaugura una instal·lació de l’artista que reflexiona sobre la funció de la Filmoteca i es planteja algunes preguntes: ¿La il·lusió d’espai del cinema pot regenerar un camp? ¿Podem concebre unes tiges d’herba com unes imatges botànicament renascudes? ¿Pot sorgir, posem per cas, un bri de fenàs d’una escena actuada? ¿D’una terra regada d’imatges n’ha crescut mai cap tija viva?
El cicle Cinema Alemany Actual ofereix una selecció de deu de les pel·lícules actuals més interessants d’Alemanya, amb focus en les millors obres de cinema d’autor i en el cinema independent més original i innovador. Algunes pel·lícules aborden els grans temes i desafiaments del present amb originalitat narrativa i estilística, temes com la migració, l’amor en temps líquids, el debat #MeToo, una sospita de terrorisme o el retrat distòpic sobre el futur climàtic de la nostra societat, entre d’altres, a més d’una picada d’ull a Rainer Werner Fassbinder.
A partir de les 21.55 h, s’emetrà L’home que va voler ser Segundo (2014), documental ficcionat de Ramon Alòs Sánchez, i a continuació, a les 23.30 h, es podran veure catorze peces creades per Chomón entre els anys 1904 i 1913 que mostren el seu talent en les tècniques de trucatge, Stop Motion i acoloriment manual de fotogrames. Totes les pel·lícules de Chomón aniran acompanyades per la música a piano que va compondre expressament per a aquestes obres el mestre Joan Pineda Sirvent, que va ser el pianista de la Filmoteca durant molts anys.
Berracas són les dones lluitadores, empoderades, que troben sempre la força necessària per tirar endavant. Aquest projecte recull el relat de deu dones del departament de Tolima, a Colòmbia, que, a través de la narració, busquen superar el dolor, reivindicar una memòria històrica plural i feminista i reconstruir el teixit social en la societat colombiana.
