Quan queda tot just un any per a la celebració del centenari de l’actor barceloní Alberto Closas (Barcelona 1921 – Madrid, 1994), el llibre Alberto Closas. A un paso de las estrellas (editorial Cátedra), escrit pels seus nebots Sílvia Farriol i Francis Closas, en recupera la memòria.
I SI VEURE ERA EL FOC
Valentina Alvarado Matos
Carlos Vásquez Méndez
Del 8 d’octubre al 22 de novembre de 2020
Horari:
dimarts a divendres: 10.00 h - 14.00 h
dimarts a diumenge: 16.00 h - 21.00 h
Entrada gratuïta
Per cinquè any consecutiu, la Filmoteca de Catalunya acull aquesta mostra amb la col·laboració del Instituto Cultural Rumano, una cita imprescindible per està al corrent del més recent de la cinematografia romanesa, referència obligada als festivals internacionals i una de les predilectes dels bons aficionats al cinema els darrers anys.
Afrodistopies protagonitzades per dones és el nou cicle de cinemes africans del FICAB a la Filmoteca de Catalunya. Els propers 2, 3, 7 i 8 es projectaran quatre pel·lícules afrofuturistes que evoquen el concepte d’”afrodistopia” i que acostaran l’espectador al bressol de les tradicions de mites de la creació i cosmologies clàssiques africanes a través de narratives cinematogràfiques contemporànies, superades per la realitat global de la covid19, i que demostren l’avantguarda del setè art que emergeix a l’Àfrica.
De l’1 al 7 d’octubre la Filmoteca de Catalunya acollirà la setena edició de la Setmana del Cineclubisme Català, un dels principals esdeveniments del moviment cineclubista dels territoris de parla catalana. Com cada any, en aquesta edició es lliuraran els tres Premis José María Nunes de la Federació Catalana de Cineclubs (FCC): a la millor pel·lícula catalana de l’any, a la persona o entitat especialment vinculada amb els cineclubs catalans i al fet cineclubista de l’any.
Fa més de dues dècades que la Filmoteca acompleix una de les seves missions amb el cicle Aula de Cinema: preservar el passat per divulgar-lo a les noves generacions. Els Serveis Educatius de la Filmoteca coordinen aquest curs d’Història del Cinema, que reivindica la millor escola: veure cinema, i veure’l en sala, l’entorn per al qual ha estat concebut. Aquest argument pren encara més força després dels mesos de confinament, que han portat a veure potser més cinema que mai, però a través de xarxes i plataformes.
El dimarts 6 d’octubre s’inaugura una nova edició, la cinquena, del cicle Per amor a les Arts, que organitzen la Filmoteca i el Museu Nacional d’Art de Catalunya per mostrar el diàleg enriquidor entre les diverses arts i el cinema. El que fa vuit anys va néixer com Per amor a l’Art aviat es va diversificar integrant altres estils, gèneres i disciplines artístiques, i comptant amb la col·laboració d’algunes de les principals institucions culturals del país.
Eugenio Trías (1942-2013) és un referent de la filosofia espanyola de la segona meitat del segle XX. Mitjançant un bon grapat d’assajos, va fer una reflexió profunda sobre la condició humana, de l’home i la dona com a habitant del límit, en l’espai fronterer entre l’ésser i el no-res d’on derivava la seva relació amb allò diví, sagrat i transcendent, que li va valer el sobrenom del “filòsof del límit”.
Irradiés, del director cambodjà Rithy Pahn, una reflexió sobre el mal i la destrucció durant el segle XX, obre dijous 10 de setembre a les 20.00 h a la Sala Chomón la 22a edició del Festival de Cinema Jueu.
El director, conegut pels seus documentals catàrtics sobre el genocidi perpetrat pels khmers rojos a Cambodja, adopta una despietada perspectiva per bastir un increïble poema metafísic. Rithy Panh, supervivent de la barbàrie imposada pels khmers rojos, abandona Cambodja per parlar de l’extermini perpetrat a qualsevol lloc durant el segle XX.
Setanta-cinc anys després de l’Holocaust i la bomba atòmica d’Hiroshima i Nagasaki, les imatges encara sobreviuen. ¿Com enuncien un passat i un present marcats per la devastació i les absències que travessen el segle XX? En aquesta 22a edició, el Festival de Cinema Jueu proposa pensar en imatges les supervivències: les del cinema, les de les llengües, les dels records. Les de les vides en les seves infinites declinacions.
