La Filmoteca de Catalunya ha acabat l’any 2023 amb una recuperació d’espectadors consolidada. Les 1.240 sessions programades van atreure un total de 111.180 espectadors, el que suposa una mitjana de 89,7 per sessió, amb un increment del 12,3 % respecte a la mitjana per sessió de 2022.
Jean Renoir (París, 1894 - Beverly Hills, 1979), fill del pintor impressionista Auguste Renoir, va descartar l’ofici de ceramista, al qual l’encaminava el seu pare, per ser director de cinema. Catherine Hessling, l’última model del seu progenitor i amb qui es casaria, és la protagonista dels seus inicis en el cine mut.
La Filmoteca de Catalunya, Filmin, l’Acadèmia del Cinema Català, l’Escola de Cinema de Barcelona (ECIB) i Zumzeig s’uneixen per retre homenatge al cineasta hongarès Béla Tarr (1955), considerat un dels directors més influents i visionaris del cinema contemporani.
El cineasta hongarès, flamant darrer Premi d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Europeu, és un dels noms fonamentals del cinema contemporani. Els seus films, rodats en blanc i negre, amb llargs plans seqüència i moviments lents de càmera que s’ajusten a coreografies complexes, aprofundeixen en l’abisme de l’existència humana i retraten un món llòbrec de paisatges fangosos i desolats, presidits per la desgana vital i un present sense futur per bé que suspès en una espera indefinida.
El Parlament de Catalunya va votar dijous 14 de desembre favorablement l’inici de la tramitació del projecte de Llei de la Filmoteca. Una nova normativa que suposarà la consolidació del centre com a equipament nacional amb autonomia pròpia. Això significa, entre altres coses, que els recursos de la Filmoteca deixaran de dependre de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), òrgan del Departament de Cultura del qual depèn actualment aquest equipament.
L’any 2023 a la Filmoteca ha registrat un decidit creixement d’assistència a les seves sales, que accelera la recuperació d’espectadors després de la pandèmia. La xifra total s’acosta als 100.000 espectadors, i la mitjana per sessió s’aproxima als 90. Concretament, fins a 30 de novembre, les sessions a les sales Chomón i Laya han acollit l’any 2023 99.514 espectadors en 1.138 sessions, amb una mitjana de 87,4 espectadors per sessió.
Director d’òpera, de teatre i de cinema, Luchino Visconti (Milan 1906 – Roma, 1976) va combinar l’educació exquisida que va rebre per la seva posició aristocràtica amb una inclinació marxista, i això es va traduir en una obra que va conjugar el refinament de la gran cultura europea i una postura políticament combativa.
Masahiro Shinoda (Gifu, 1931) és un dels principals noms de l’anomenada “Nuberu bagu” (“Nouvelle vague”) japonesa. La seva obra va aportar una renovació estilística i ideològica a partir de gèneres tradicionals del cinema japonès, com el “yakuza eiga”, dedicat al gangsterisme local, el “jidai geki”, drama històric o el “chambara”, films d’espadatxins. Tot i així Shinoda parla sempre dels problemes del Japó contemporani, sobretot de la desorientació dels joves amb el país que han heretat dels seus pares després de la Segona Guerra Mundial.
Un any més, per iniciativa de l’Instituto Cultural Rumano de Madrid, la Filmoteca programa algunes de les propostes més estimulants del cinema romanès actual. El cicle, del 7 al 25 de novembre, es compon de sis produccions que han tingut un gran ressò en el circuit internacional de festivals, corroborant que la cinematografia romanesa es manté com una de les més interessants del panorama europeu des de la seva irrupció internacional l’any 2005.
Del 2 al 12 de novembre, la Filmoteca acull un any més la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya que, en la seva dissetena edició esdevé per primera vegada competitiva amb el lliurament de tres guardons: el Premi Flama al millor llargmetratge de ficció, al millor documental i el Premi del públic. Organitzat per l’ONG Sodepau, el festival s’ha consolidat com una poderosa finestra oberta a la creativitat, la reflexió i les personalíssimes mirades de les cinematografies del món àrab.
