La comèdia esperpèntica i escatològica de Francesc Betriu, situada al barri Xino de Barcelona i amb el barcelonisme extrem com a teló de fons, va irritar tant la censura de 1975 que va patir una vintena de talls, que ara s’han pogut recuperar en el procés de digitalització.
L’actual Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani coincideix amb una nova edició de la Mostra de Cinema Espiritual, aquest any dedicada a l’obra de Claude Lanzmann centrada en l’Holocaust. Ambdues estaven programades des de fa molts mesos i es superposen ara amb una nova escalada de violència a l’Orient Mitjà. La Filmoteca ha decidit mantenir totes les projeccions des de la defensa de la cultura com a via de diàleg i dels valors democràtics.
El cinema no coneix fronteres. La dansa no coneix fronteres. Hi ha un llenguatge comú que els uneix: el llenguatge universal del moviment. Aquesta és la filosofia d’un festival que s’ha anat consolidant, i que un any més té la Filmoteca de Catalunya com una de les seves seus: el Festival de Cinema de Dansa de Barcelona, el Choreoscope.
La dotzena edició del cicle Cinema Alemany Actual presenta, del 19 d’octubre al 3 de novembre, una selecció de 10 títols que ofereix un panorama de la riquesa i diversitat del cinema alemany més recent, posant l’atenció en pel·lícules que reflecteixen tendències culturals i socials del moment, i que aborden qüestions com el racisme, la integració o la crisi climàtica. Aquest darrer és el tema del film inaugural, Roter Himmel (El cielo rojo) de Christian Petzold, un drama subtil i atmosfèricament dens que va obtenir el Gran Premi del Jurat al darrer festival de Berlín.
La Setmana del Cineclubisme és un dels principals esdeveniments del moviment cineclubista dels territoris de parla catalana. En el 10è aniversari de la Setmana, la Federació Catalana de Cineclubs proposa un seguit de pel·lícules que volen mostrar l’empenta del moviment cineclubista, que viu un moment dolç amb un increment considerable de sessions programades i d’espectadors, més de 100.000 l’any 2022.
Amb una llarga trajectòria a l’esquena, i encara en actiu, el cinema del britànic Terence Davies ha esdevingut un retrat privilegiat de l’Europa del segle XIX i XX i el reflex d’una certa educació sentimental dels temps que li han tocat viure.
La pel·lícula inaugural d’aquesta 25a edició és Reste un peu, de Gad Elmaleh, un film sobre la identitat en el sentit més ampli. Amb un repartiment format pels pares i amics del director, no és una pel·lícula sobre el judaisme, malgrat que aborda la cultura jueva sefardita, amb els seus costums i tradicions.
En la seva vuitena temporada, el cicle Per amor a les Arts s’ha consolidat com un mirall; un mirall en què les activitats relacionades amb diverses disciplines artístiques proposades per les diferents entitats i institucions implicades es reflecteixen en una pel·lícula que les il·lustra, les amplia o les distorsiona per aportar-hi noves perspectives.
Érik Bullot
La comèdia esperpèntica i escatològica de Francesc Betriu, situada al barri Xino de Barcelona i amb el barcelonisme extrem com a teló de fons, va irritar tant la censura de 1975 que va patir una vintena de talls, que ara s’han pogut recuperar en el procés de digitalització.
