Premsa

A quien cierra los ojos suposa el retorn a la direcció 14 anys després del seu darrer film Paisito (2008) d’Ana Díez, cineasta navarresa que va debutar en la ficció el 1989 amb Ander eta Yul, guanyadora del Goya a la millor direcció novella. Díez retorna també a Mèxic, on es va formar al Centro de Capacitación Cinematográfica de la Ciutat de Mèxic i va dirigir el seu primer documental Elvira Luz Cruz: Pena Máxima (1985), guardonat amb el premi Ariel del cinema mexicà.

A partir del fons documental del cineasta, donat a la Filmoteca pel seu fill Teo, l’exposició Jaime Camino. No tan de pressa! convida el visitant a transitar per la seva obra, com el nen embadalit davant el quadre de Las meninas a Llums i ombres que hi entra per interaccionar amb els seus personatges. El recorregut abasta sis àmbits ben presents en la filmografia de Camino: la Guerra Civil Espanyola, la infantesa, la música, els feliços seixanta, la dificultat d’estimar i la mort.

Comissariat: Esteve Riambau

Producció: Filmoteca de Catalunya

Centenaris

Aquest 2022 es commemora el centenari d’una bona colla de noms mítics del setè art. Aquest cicle recupera dos títols emblemàtics de cadascuna d’aquestes figures.

Contes d’estiu

Banys de sol, històries d’aigua, castells de sorra. Pins mediterranis, la jungla tailandesa, pedres calentes, after sun, balnearis i piscines. Jocs de nens i d’adults. Llacs i rius on es desperta el desig...

Bill Douglas va retratar la duresa de la seva infància i joventut en una trilogia de referència: My Childhood (1972), May Ain Folk (1973) i My Way Home (1977). Brillant, seca i austera, la trilogia va ser definida pel crític Derek Malcolm com “una veritable obra mestra del cinema poètic”. Tot i que va ser poc apreciada durant molts anys, el temps ha acabat situant-la com una peça cabdal de la cinematografia britànica.

El cicle Dies curts arriba aquest juny a la darrera tramesa de l’edició de 2022. La cineasta navarresa Maddi Barber n’és la protagonista amb una doble proposta: l’habitual sessió de curts comentada per ella mateixa (dimarts 21 de juny) i una conferència performativa que realitzarà conjuntament amb Mirari Echávarri (divendres 17 de juny).

A la vuitena edició del Paradís perdut, el jardí se’ns torna a presentar com a taula salvadora del naufragi continu de l’existència, però també com a lloc inquietant on la natura es revela de manera perversa.

La Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona celebra enguany la seva 30a edició. Va ser el juny del 1993 que un grup de dones va començar aquest viatge amb una proposta programàtica que combinava la projecció de pel·lícules de directores contemporànies com Chantal Akerman, Yvonne Rainer o Márta Mészáros amb films de pioneres del cinema com Alice Guy-Blaché, Lois Weber i Dorothy Arzner.

L’Aula B és un projecte educatiu en què els i les estudiants, acompanyats per l’equip de la Filmoteca i el professorat de les universitats i els centres col·laboradors, reflexionen sobre la història del cinema i el fet de programar. En aquesta primera edició, l’alumnat de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra ha treballat durant tot el curs per programar dues sessions en diàleg amb les pel·lícules que han format part de l‘Aula de Cinema 2021-2022.

Abans de ser una referència de culte entre els cinèfils, el cineasta iranià Abbas Kiarostami va realitzar als anys setanta una sèrie de pel·lícules per al Centre per al Desenvolupament Intel·lectual d’Infants i Adolescents (Kanoon). Són deliciosos films didàctics per a infants i d’altres joies protagonitzades per nens com El viajero o La hora del recreo. Aquest cicle les recupera, sense oblidar algunes de les seves obres més celebrades, com Y la vida continúa, A través de los olivos o El viento nos llevarà.

Exposició dedicada a Jaime Camino
A partir del fons documental del cineasta, donat a la Filmoteca pel seu fill Teo, la mostra convida el visitant a transitar per la seva obra, com el nen embadalit davant el quadre de Las meninas a Llums i ombres que hi entra per interaccionar amb els seus personatges. El recorregut abasta sis àmbits ben presents en la filmografia de Camino: la Guerra Civil Espanyola, la infantesa, la música, els feliços seixanta, la dificultat d’estimar i la mort.