Douglas Sirk, Masaki Kobayashi i Pedro Costa, primers noms propis de 2023

Douglas Sirk

Abans d’arribar als Estats Units fugint del nazisme, Douglas Sirk va realitzar nou llargmetratges entre el 1935 i el 1937 per a la gran productora alemanya UFA. Allà ja hi eren les constants i les bases d’un estil que el va convertir en el gran mestre del melodrama del Hollywood clàssic, que va tenir el seu protagonisme en el cicle dedicat al gènere de fa dos estius a la Filmoteca. Sirk va abocar la seva exquisida educació i la seva experiència teatral en aquesta breu i intensa etapa ben poc coneguda.

Aquestes obres inicials es van recuperar en el marc d’una retrospectiva integral dedicada a Sirk al Festival de Locarno. Restaurats per la Fundació Murnau, els set films són melodrames en estat pur, a excepció de la comèdia April, April!, i ja mostren algunes de les constants del cineasta: dones turmentades i parelles impossibles, llums enlluernadores abans del Technicolor, la recerca d’un paradís llunyà, la simbologia dels objectes (flors, miralls o finestres) o el protagonisme de les seves actrius, com Zarah Leander, que esdevindria la musa del cinema del Tercer Reich. El mateix Sirk reconeixia en aquestes primeres incursions al cinema haver aconseguit l’habilitat de moure la càmera “al servei de l'emoció” i destacava pels seus retrats de personatges aixafats per la injustícia, que responen a la mirada despectiva de la societat amb la seva recerca de la dignitat i de l’amor.

Quatre de les set pel·lícules del cicle aniran precedides de l’episodi corresponent de la mítica sèrie “Directed by Douglas Sirk”, fruit de l’extensa entrevista que Antonio Drove va realitzar amb el director alemany el 1982 per RTVE, amb la col·laboració de Ferran Alberich.

Masaki Kobayashi

Un altre nom imprescindible en la revisió que porta a terme la Filmoteca dels grans autors nipons, amb la complicitat de la Japan Foundation. Deixeble de Mizoguchi, Ozu i Kurosawa, Kobayashi era un pacifista radical que va ser mobilitzat per l’exèrcit japonès durant la Segona Guerra Mundial i capturat com a presoner. Aquesta colpidora experiència la va traslladar a la monumental trilogia La condició humana, molt crítica amb el seu país.

Masaki Kobayashi (1916-1996) és sens dubte un dels directors més importants de la història del cinema japonès. Va començar la seva carrera com a ajudant de direcció sota les ordres de Keisuke Kinoshita, fins que el 1952 va dirigir la seva primera pel·lícula per a la productora Shochiku. Al llarg de la seva carrera es va envoltar de col·laboradors habituals, como Tatsuya Nakadai, protagonista de molts dels seus films, el compositor Tôru Takemitsu o el director de fotografía Yoshio Miyajima.

La seva filmografia consta de vint-i-dos llargmetratges en què va desplegar la seva mirada humanista i pacifista. Aquest cicle en recupera mitja dotzena en còpies de 35 mm, que a banda de la seva emblemàtica trilogia inclouen una reinterpretació del cinema de samurais com Rebelión (1967), amb Toshirô Mifune, o un clàssic de terror sobrenatural guardonat amb el Premi Especial del Jurat del Festival de Cannes, Kaidan (1964). El cicle també ha passat per Madrid, Saragossa i València.

Amb la col·laboració de:

Pedro Costa. Retrospectiva i Carta blanca

El director portuguès, bon amic de la Filmoteca, on va preestrenar fa poc el seu darrer film Vitalina Varela, és protagonista per partida doble aquest mes de gener. D’una banda, amb una retrospectiva completa de la seva obra, un cinema personal, compromès i minimalista que posa en primer pla els oblidats, els més desfavorits de la societat. També ha dissenyat una Carta blanca que ens acosta als seus gustos com a espectador i influències com a autor, des d’Huillet-Straub fins a Tourneur passant pel seu gran mestre i referent, António Reis. La visita de Costa coincideix amb l’exposició Cançó de Pedro Costa que es pot visitar a La Virreina. Centre de la imatge fins el 23 d’abril de 2023.

El cineasta visitarà la Filmoteca del 17 al 19 de gener per presentar diverses sessions i participar en col·loquis amb el públic, i dijous 18 de gener a les 18.30 h oferirà una interessant visita comentada a l’exposició Manoel de Oliveira, fotògraf. El cicle s’inaugura dimarts 17 de gener a les 20.00 h amb la que segons Godard és la millor pel·lícula sobre la relació entre cinema i muntatge. Costa filma a Où git votre sourire enfoui? (¿Dónde yace tu sonrisa escondida?, 2001) la parella Danièle Huillet i Jean-Marie Straub absorts a la moviola mentre preparen el muntatge del seu film Sicilia! (1999). La projecció serà a més un oportú homenatge per la recent desaparició de Straub. Costa també comentarà amb el públic un dels seus films més emblemàtics, Cavalo Dinheiro (2014), aproximació expressionista al personatge capverdià de Ventura, que li va valer el premi al millor director a Locarno.

Entre les obres que Pedro Costa ha seleccionat en la seva Carta blanca, presentarà Mudar de Vida (Paulo Rocha, 1966), fita del Cinema Novo portuguès que mostra la lluita de l’home amb la mar, la pugna entre tradició i progrés, amb guió d’António Reis, mestre de Costa, i una sessió doble amb Puissance de la parole de Godard i Cézanne, assaig sobre el pintor que van realitzar els seus admirats Huillet-Straub per al Musée d’Orsay.