En plena ressaca de premis i de llistes que categoritzen el millor cinema, arriba a la Filmoteca un dels cicles més populars i esperats de l’any, que permet recuperar el més destacat de la temporada anterior a partir de la consulta a persones vinculades al món de la crítica i la programació de cinema i l’equip de la Filmoteca.
El D’A va programar el 2013 Exhibition, de la llavors encara desconeguda i inèdita al nostre país Joanna Hogg. Convertida ja en un dels noms imprescindibles del cinema contemporani, amb una filmografia autoreferencial i amb tocs autobiogràfics, és el moment de repassar tota la seva filmografia en una retrospectiva.
“No es tracta únicament de no representar, cal no comunicar” deia Carmelo Bene (1937-2002). Aquest desafiament es va reflectir en cinc films, realitzats pel diable del teatre italià entre els anys 1968 i 1973.
Home de teatre iconoclasta que va trencar totes les regles clàssiques del llenguatge escènic, Carmelo Bene va traslladar la seva visió provocadora del teatre al cinema en un breu parèntesi de només cinc anys i cinc pel·lícules, de 1968 a 1973.
Buñuel / Figueroa
Cicle i exposició sobre la col·laboració del cineasta aragonès amb el director de fotografia mexicà Gabriel Figueroa.
Exposició: El somni de la llebre. El cinema de Luis Buñuel i Gabriel Figueroa
Del 27 d’abril al 20 d’agost
“La gent assenyada del camp solia dir que les llebres no dormen. La seva nit transcorre entre el son i la vigília, una esfera molt propera a l’obra de Luis Buñuel”
(Héctor Orozco, comissari)
El prestigiós festival Toute la mémoire du monde, organitzat per la Cinémathèque francesa, projecta demà divendres 10 i dissabte 11 de març les restauracions de La Montagne Infidèle de Jean Epstein i De quelques événements sans signification.
Michael Powell i Emeric Pressburger es coneixen el 1938, en el film L’espia de negre, dirigit per Powell amb guió de Pressburger.
La Filmoteca de Catalunya proposa un record de Jean-Luc Godard, mort el setembre passat, amb el cicle transversal Forever Godard, estructurat en tres blocs, que mostra la influència cabdal del més trencador dels cineastes sorgits de la Nouvelle Vague en les formes de l’expressió cinematogràfica.
D’ençà que es va donar a conèixer als noranta amb Benvinguts a la casa de nines i la brutal Happiness, a Todd Solondz se l’ha titllat de salvatge, demolidor, cruel, sòrdid, provocador, pervers, càustic, excèntric, etc. Lluny de l’artifici formal i amb uns guions fets a mida per ell mateix, Solondz ens parla de les fosques debilitats d’una classe mitjana que està perduda en la seva pròpia incapacitat de ser feliç.
