Premsa

El festival La Inesperada celebra la seva quarta edició presentant quatre sessions a la Filmoteca de Catalunya. Aquesta mostra no competitiva transita per territoris cinematogràfics contemporanis que exploren llenguatges de no-ficció, hibridacions i experimentacions, estenent-se des del cinema documental fins a les arts visuals. Es tracta d'eixamplar la mirada als corrents cinematogràfics de la no ficció, més enllà de la representació de la realitat a través del reportatge o el documental estàndard de televisió.

Llorenç Soler va morir el novembre de 2022. El maig d’aquell mateix any se li havia tributat un homenatge en el marc del festival DocsBarcelona. També formava part del cicle Catalan Cinema 1968-1978. The Radical Years, programat al MoMA el 2018. La vinculació de Soler amb la Filmoteca es llarga i intensa, tant pel que fa a sessions programades com pel seu llegat patrimonial dipositat.

Teresa Font (Gallifa, Vallès Occidental, 1956) és muntadora cinematogràfica. Una professió essencial per establir l’estructura i el ritme que donen caràcter i personalitat a una pel·lícula. El seu domini d’aquesta disciplina l’ha convertit en una figura clau en la filmografia de Vicente Aranda, Imanol Uribe, Álex de la Iglesia i dels darrers films de Pedro Almodóvar. També ha treballat amb cineastes menys coneguts, als quals ha volgut reivindicar en aquesta carta blanca.

Centenari del cinema amateur a Catalunya
Exposicions, cicles, activitats i més...

El 6 de març arrenquen les activitats que són la columna vertebral de la programació de 2024 a la Filmoteca. El que va començar el 1924 com un hobby domèstic per a les classes acomodades aviat esdevé un dels moviments cinematogràfics més importants a Catalunya, fins al punt de ser considerat la primera escola cinematogràfica del país.

La Filmoteca de Catalunya va rebre ahir l’espectador número 1.500.000 des que va obrir les portes la seu del Raval el febrer de 2012. Arnau Rodríguez Garcia, estudiant de la Universitat Pompeu Fabra que assistia a la sessió de dedicada a Sergei Paradjànov dins del cicle Aula de Cinema, va ser l’afortunat. Enhorabona!

BCNegra 2024, el festival de literatura policíaca organitzat per l’Ajuntament de Barcelona, se celebra del 5 a l’11 de febrer, en una edició té com a lema ‘Espies com nosaltres’ i se centra en l’univers dels agents secrets. El premi honorífic Pepe Carvalho s’ha atorgat a l’autor noruec Jo Nesbø.

“En el temple del cinema hi ha imatges, llum i realitat. Serguei Paradjànov era el mestre d’aquest temple” (Jean-Luc Godard).

D’ètnia armènia i nascut a la Geòrgia soviètica, Serguei Paradjànov (Tiflis, 1924 - Yerevan, 1990) representa com pocs el paradigma del gran artista políticament represaliat. Considerat un dels grans genis del setè art, va crear un univers propi que trencava completament amb l’estètica i el realisme del cinema socialista.

La Filmoteca de Catalunya acollirà el mes de febrer la projecció gratuïta de les cinc pel·lícules nominades al Premi del Públic LUX 2024 del Parlament Europeu. Cada dijous de febrer, els dies 1, 8, 15, 22 i 29, a les 20.00 h a la sala Chomón, es projectaran les cinc finalistes: Sala de professores, Sur l’Adamant, Smoke Sauna Sisterhood, Fallen Leaves i 20.000 especies de abejas.

Per cinquè any consecutiu, el programa Dies curts es consolida com un espai de trobada on descobrir i conversar amb cineastes properes, posant interès en el format curt i apostant per propostes arriscades i emocionants, encara allunyades dels circuits majoritaris d’exhibició.

Josep Calle, Virginia García del Pino, Marga Almirall, Dami Sainz, Ángel Santos i Taller Estampa seran protagonistes de l’edició d’enguany, en sessions que es desenvolupen de gener a juny, un divendres al mes, amb la col·laboració de Marvin & Wayne.

La fama i la glòria internacionals del primer cinema escandinau tenen la seva punta de llança en l’obra de Victor Sjöström (1879-1960). Provinent del teatre, va compaginar la carrera d’actor amb la de realitzador, ofici amb el qual va esdevenir el pare fundador de l’escola sueca (juntament amb Mauritz Stiller) i un dels cineastes més influents del cinema mut.