L’any 2023 a la Filmoteca ha registrat un decidit creixement d’assistència a les seves sales, que accelera la recuperació d’espectadors després de la pandèmia. La xifra total s’acosta als 100.000 espectadors, i la mitjana per sessió s’aproxima als 90. Concretament, fins a 30 de novembre, les sessions a les sales Chomón i Laya han acollit l’any 2023 99.514 espectadors en 1.138 sessions, amb una mitjana de 87,4 espectadors per sessió.
Director d’òpera, de teatre i de cinema, Luchino Visconti (Milan 1906 – Roma, 1976) va combinar l’educació exquisida que va rebre per la seva posició aristocràtica amb una inclinació marxista, i això es va traduir en una obra que va conjugar el refinament de la gran cultura europea i una postura políticament combativa.
Masahiro Shinoda (Gifu, 1931) és un dels principals noms de l’anomenada “Nuberu bagu” (“Nouvelle vague”) japonesa. La seva obra va aportar una renovació estilística i ideològica a partir de gèneres tradicionals del cinema japonès, com el “yakuza eiga”, dedicat al gangsterisme local, el “jidai geki”, drama històric o el “chambara”, films d’espadatxins. Tot i així Shinoda parla sempre dels problemes del Japó contemporani, sobretot de la desorientació dels joves amb el país que han heretat dels seus pares després de la Segona Guerra Mundial.
Un any més, per iniciativa de l’Instituto Cultural Rumano de Madrid, la Filmoteca programa algunes de les propostes més estimulants del cinema romanès actual. El cicle, del 7 al 25 de novembre, es compon de sis produccions que han tingut un gran ressò en el circuit internacional de festivals, corroborant que la cinematografia romanesa es manté com una de les més interessants del panorama europeu des de la seva irrupció internacional l’any 2005.
Del 2 al 12 de novembre, la Filmoteca acull un any més la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya que, en la seva dissetena edició esdevé per primera vegada competitiva amb el lliurament de tres guardons: el Premi Flama al millor llargmetratge de ficció, al millor documental i el Premi del públic. Organitzat per l’ONG Sodepau, el festival s’ha consolidat com una poderosa finestra oberta a la creativitat, la reflexió i les personalíssimes mirades de les cinematografies del món àrab.
La comèdia esperpèntica i escatològica de Francesc Betriu, situada al barri Xino de Barcelona i amb el barcelonisme extrem com a teló de fons, va irritar tant la censura de 1975 que va patir una vintena de talls, que ara s’han pogut recuperar en el procés de digitalització.
L’actual Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani coincideix amb una nova edició de la Mostra de Cinema Espiritual, aquest any dedicada a l’obra de Claude Lanzmann centrada en l’Holocaust. Ambdues estaven programades des de fa molts mesos i es superposen ara amb una nova escalada de violència a l’Orient Mitjà. La Filmoteca ha decidit mantenir totes les projeccions des de la defensa de la cultura com a via de diàleg i dels valors democràtics.
El cinema no coneix fronteres. La dansa no coneix fronteres. Hi ha un llenguatge comú que els uneix: el llenguatge universal del moviment. Aquesta és la filosofia d’un festival que s’ha anat consolidant, i que un any més té la Filmoteca de Catalunya com una de les seves seus: el Festival de Cinema de Dansa de Barcelona, el Choreoscope.
La dotzena edició del cicle Cinema Alemany Actual presenta, del 19 d’octubre al 3 de novembre, una selecció de 10 títols que ofereix un panorama de la riquesa i diversitat del cinema alemany més recent, posant l’atenció en pel·lícules que reflecteixen tendències culturals i socials del moment, i que aborden qüestions com el racisme, la integració o la crisi climàtica. Aquest darrer és el tema del film inaugural, Roter Himmel (El cielo rojo) de Christian Petzold, un drama subtil i atmosfèricament dens que va obtenir el Gran Premi del Jurat al darrer festival de Berlín.
La Setmana del Cineclubisme és un dels principals esdeveniments del moviment cineclubista dels territoris de parla catalana. En el 10è aniversari de la Setmana, la Federació Catalana de Cineclubs proposa un seguit de pel·lícules que volen mostrar l’empenta del moviment cineclubista, que viu un moment dolç amb un increment considerable de sessions programades i d’espectadors, més de 100.000 l’any 2022.
