Premsa

Rebel i inconformista, Zetterling va deixar la interpretació en ple èxit als anys 50 per dedicar-se plenament a la direcció. Malgrat ser una pionera i una de les cineastes sueques més destacades, va ser eclipsada pels companys de professió en una indústria dominada per homes. Acusada de feminista radical i, també, de tot el contrari, les seves pel·lícules van ser considerades feministes, incòmodes i provocadores fins al punt de portar l’escàndol a Cannes i a Venècia.

La retrospectiva de l’Americana Film Fest 2025 està dedicada al cineasta de Memphis Ira Sachs. El director ens acompanyarà per presentar el cicle que es podrà veure a la Filmoteca de Catalunya del 12 al 30 de març.

Cinema clàssic argentí ressegueix el període anterior als anys seixanta amb la voluntat de traçar una tradició i reivindicar el valor del cinema clàssic argentí. Encara que la seva estructura va respondre a un sistema d’estudis, les avantguardes i la modernitat es van filtrar arreu. Des de Puente Alsina (J.A. Ferreyra, 1935), fins a El crimen de Oribe (L. Torres Ríos i L. Torre Nilsson, 1950), s’estableix un recorregut pel melodrama tanguero, el noir crioll, el fantàstic i els seus encreuaments.

Les golfes

Les clàssiques sessions “golfes” tenien lloc en franges horàries intempestives. Passada la mitjanit, algunes sales de cinema aprofitaven els moments de baixes audiències per projectar el més marginal del cine comercial i el més comercial del cine marginal. Les pel·lícules oferien al públic violència, sexe i altres tabús, però també un sentit de l’humor que el cinema més conservador no tenia.

Morlaix és la darrera obra del director barceloní Jaime Rosales, una reflexió cinematogràfica sobre la joventut, l’amor i la puresa dels ideals abans de l’edat adulta. El film, que es va presentar a la darrera edició del Festival de Rotterdam, se centra en la vida d’un grup d’adolescents que estan cursant l’últim any d’institut a Morlaix, un petit poble de la Bretanya francesa. L’ecosistema d’aquest grup d’amics es veu pertorbat per l’arribada del Jean-Luc, un jove parisenc atractiu, sincer i amb interessos genuïnament poètics.

La Inesperada, certamen dirigit per Núria Giménez Lorang i Miquel Martí Freixas, posa el focus en la no-ficció, en el llenguatge cinematogràfic que es relaciona amb la realitat des d’un ampli territori on tenen cabuda des del cinema fins a les arts visuals. Un terreny fèrtil per trobar un espai de creació lliure i genuïna, autoral i contemporània.

Els passos dobles: Amanda Villavieja

Des que es va iniciar fa més de dues dècades amb En construcción de José Luis Guerin, Villavieja s’ha convertit en una de les professionals de referència del nostre cinema d’una especialitat sovint poc coneguda i valorada: el disseny de so. Ha col·laborat amb cineastes com Mercedes Álvarez, Oliver Laxe, Celia Rico, Pilar Palomero, Mar Coll, Neus Ballús, Ricardo Íscar, Jonás Trueba o Isaki Lacuesta.

Aquest matí, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat el projecte de llei de l’Institut de la Filmoteca de Catalunya, que farà que l’entitat assoleixi la categoria d’equipament nacional directament dependent del Departament de Cultura.

La Filmoteca de Catalunya acollirà del febrer a l’abril la projecció gratuïta de les cinc pel·lícules nominades al Premi del Públic LUX 2025, organitzat pel Parlament Europeu i l’European Film Academy, en col·laboració amb Creative Europe MEDIA i la xarxa Europa Cinemas.

Les preestrenes de les darreres pel·lícules d’Albert Serra a la Filmoteca són ja tota una tradició. Així va ser el 2013 amb Història de la meva mort, el 2016 amb La mort de Louis XIV, amb la presència del seu protagonista Jean-Pierre Léaud, el 2019 amb Liberté i el 2022 amb Pacifiction, a partir de preses descartades de la qual Serra va crear la imatge per celebrar el 10è aniversari de la Filmoteca al Raval.