Prop de 19.000 espectadors a la Filmoteca aquest estiu
L’estiu és tradicionalment una època de gran afluència de públic a la Filmoteca de Catalunya, i enguany s’ha tornat a demostrar amb unes ocupacions que s’acosten a les xifres prepandèmiques.
L’estiu és tradicionalment una època de gran afluència de públic a la Filmoteca de Catalunya, i enguany s’ha tornat a demostrar amb unes ocupacions que s’acosten a les xifres prepandèmiques.
Enrique Vila-Matas (Barcelona, 1948) va iniciar la seva carrera d’escriptor com a crític i periodista cinematogràfic a la revista Fotogramas, on les seves famoses entrevistes inventades i les crítiques de films mai vistos ja mostren la seva enorme capacitat de fabular i de difuminar els límits entre ficció i realitat, entre veritat i mentida, que caracteritza la seva obra literària.
Salvador Allende
Aquest matí el Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat l’Avantprojecte de llei de l’Institut de la Filmoteca de Catalunya, que té com a finalitat última dotar aquest equipament de personalitat jurídica pròpia i consolidar la institució com el pilar de la preservació de la memòria fílmica de Catalunya i la difusió de la cultura cinematogràfica.
Per tercer any consecutiu, la Filmoteca de Catalunya ha organitzat el Taller d’experimentació cinematogràfica Vivim el barri, adreçat a joves de 16 a 25 anys del barri del Raval de Barcelona o a persones vinculades a associacions i espais del barri. El taller es desenvolupa durant una setmana, del 19 al 26 de juliol de 2023, impulsat pels serveis educatius de la Filmoteca en el marc de #RavalEstiuEducatiu, i compta amb la dinamització de la cooperativa La Selva.
Una finestra oberta a la cinefília de l’escriptor, que abraça tant el cinema modern d’autor com el clàssic, de John Ford a Bertolucci, Wim Wenders, Béla Tarr o David Cronenberg. Vila-Matas ha trobat en el setè art una font inesgotable de referències i d’inspiració i una eina creativa per explorar noves formes narratives.
En el marc del Festival Grec 2023, la Filmoteca de Catalunya programa tres sessions que aborden diverses facetes del director teatral, dramaturg, assagista i artista visual Rabih Mroué. El programa s’amplia amb altres accions al Teatre Lliure, al Macba i a la Fabra i Coats.
Inscripció a l’entrada del Sacro Bosco di Bomarzo, Itàlia.
L’escriptor argentí Mujica Láinez va col·locar al panteó literari un dels jardins més inquietants i sobre el qual s’ha publicat molt, Bomarzo, quan va recrear la seva fascinant gènesi a l’obra homònima. Lloc mític, relegat a l’oblit just després de la seva creació cap a finals del segle XVI, va a ser redescobert al segle XX pels surrealistes i adorat per Dalí.
Per celebrar els 100 anys d’aquest estudi indispensable de la història de Hollywood, ens fixem en dos gèneres icònics que va desenvolupar els anys 30 i 40 del segle passat. El cinema de gàngsters la seva marca de fàbrica durant els anys trenta, abans de l’enduriment del codi Hays, amb personatges fora de la llei inspirats en la realitat que van encarnar James Cagney, Paul Muni o Edward G.
La projecció de Boom Boom a la plaça de la Filmoteca serà alhora una festa per donar la benvinguda a l’estiu. La sessió, gratuïta i oberta a tothom, tindrà lloc divendres 16 de juny a les 22.00 h a la façana de la Filmoteca, a la plaça de Salvador Seguí.