Premsa

Considerat un dels grans mestres de l’slow cinema, Tsai Ming-liang (Kuching, 1957) ha bastit una obra profunda, sensual i poètica basada en la quietud, la repetició, i el temps d’espera i de trànsit.

Amb la caiguda de Barcelona, el 26 de gener de 1939, va començar l’èxode de milers de persones, que fugien de les tropes franquistes cap a la frontera amb França. L'exili republicà s'efectuà majoritàriament a peu seguint les principals rutes que condueixen a França, a través dels anomenats "camins de la retirada", que van quedar replets d’objectes abandonats per les condicions extremes, la dificultat del territori, la neu i l’abatiment moral i físic.

En companyia d'estranyes: revisions de passats, presents i futurs col·lectius

En temps hostils, defensem imatges que no subratllen la por sinó el desig. Imatges que enfoquin els joncs que neixen dels pantans, que espremin les llimones i les converteixin en dolços.

Tsai Ming-liang

Considerat un dels grans mestres de l’slow cinema, Tsai Ming-liang ha bastit una obra profunda, sensual i poètica basada en la quietud, la repetició, i el temps d’espera i de trànsit.

El cinema de Frans van de Staak explora formes noves d’expressió i de col·laboració amb els seus equips. Es podrà comprovar en la primera retrospectiva internacional de la seva obra que inclou onze dels seus vint-i-cinc films, repartits en sis sessions. Les vindran a presentar els programadors Carlos Saldaña i Manuel Asín, autors també de la primera monografia dedicada a Frans van de Staak.

Exposició ‘Georges Didi-Huberman. Al taller del filòsof’

Considerat durant anys un outsider amb una carrera irregular, avui ningú ja no discuteix el mestratge de Nicholas Ray (Wisconsin,1911 - Nova York, 1979), un creador magnífic i turmentat que sempre es va considerar un estrany a Hollywood, i de qui Godard va dir que encarnava “le cinéma et rien que le cinéma”.

Focus Argentina

La Filmoteca dedica un espai a la riquesa del patrimoni i la creativitat contemporània del cinema argentí. Un dels exponents més diversos i prolífics d’Amèrica Llatina, el cinema argentí es debat entre la precarietat patrimonial, degut a l’absència d’estructures sòlides que garanteixin la seva difusió i pervivència, i les amenaces polítiques que posen en risc la inversió pública i els consensos democràtics sobre la memòria històrica i el valor social de la cultura.