Ja fa vint anys que la Filmoteca aplega les pel·lícules del darrer any més ben valorades pel nostre cercle de crítics i programadors de cinema, en un dels cicles més esperats i valorats pels espectadors. En les darreres edicions els títols es divideixen en dues seccions: els que s’han estrenat a les pantalles comercials i els que únicament s’han pogut veure en plataformes o festivals.
La recent digitalització de Tras el cristal (1985), títol de debut d’Agustí Villaronga que ell considerava l’únic de la seva filmografia que havia pogut desenvolupar d’una manera absolutament lliure i personal, és el pòrtic d’una retrospectiva íntegra del cineasta mallorquí, que estarà acompanyada per alguns dels seus col·laboradors més propers com Marisa Paredes, Jaume Peracaula, Isona Passola o Josep Maria Civit.
La història del cinema és plena de tàndems creatius. D’alguns d’ells han sorgit algunes de les pel·lícules més inspiradores que recordem.
Adoptada per una parella d’edat avançada a qui anomenava “avis”, i sense haver conegut mai els seus pares, Naomi Kawase (Nara, Japó, 1969) descobreix en el cinema l’instrument idoni per indagar la seva identitat i els seus orígens, i queda fascinada per la capacitat de connexió emocional de les pel·lícules i la seva facultat de preservar el temps.
El cinema domèstic sovint ha estat el primer pas en la carrera de molts cineastes amateurs. La voluntat de capturar el món que els rodejava va impulsar els aficionats a filmar amb les càmeres de 9,5, 16 o 8 mm no només escenes familiars, sinó també moments històrics que, anys després, s’han convertit en matèria primera per a multitud de cineastes que reflexionen sobre la memòria individual i col·lectiva.
Continua una nova edició del cicle Dies curts aquest mes d’abril amb l’obra de la cineasta Virginia García del Pino, en una sessió que, a més d’una curada selecció dels seus curts, ens mostrarà algunes de les seves videocreacions que s’han exposat a museus i centres d’art com el MNCARS, IVAM, CCCB i Tate Gallery, entre d’altres.
La recent digitalització de Tras el cristal (1985), títol de debut d’Agustí Villaronga que ell considerava l’únic de la seva filmografia que havia pogut desenvolupar d’una manera absolutament lliure i personal, és el pòrtic d’una retrospectiva íntegra del cineasta mallorquí, que estarà acompanyada per alguns dels seus col·laboradors més propers com Marisa Paredes, Jaume Peracaula, Isona Passola o Josep Maria Civit.
La Filmoteca de Catalunya s’afegeix a la commemoració el centenari de la mort d’Àngel Guimerà (1845-1924), promoguda per la Institució de les Lletres Catalanes. Guimerà és el dramaturg català de més projecció internacional, ha estat un referent per a molts autors dramàtics de maneres diferents, des de Sagarra a Ramon Vinyes o, més recentment, Josep M. Benet i Jornet o Sergi Belbel entre d’altres. També va destacar per la seva obra poètica, com a ideòleg del catalanisme, i es va convertir en un personatge popular pel seu tarannà bonhomiós i la seva actitud liberal.
Catherine Breillat és una directora de cinema francesa que ha desafiat les convencions cinematogràfiques amb el seu enfocament audaç i provocador en l’exploració de la sexualitat, el poder i les relacions humanes.
