Premsa

Per cinquè any consecutiu, el programa Dies curts es consolida com un espai de trobada on descobrir i conversar amb cineastes properes, posant interès en el format curt i apostant per propostes arriscades i emocionants, encara allunyades dels circuits majoritaris d’exhibició.

Josep Calle, Virginia García del Pino, Marga Almirall, Dami Sainz, Ángel Santos i Taller Estampa seran protagonistes de l’edició d’enguany, en sessions que es desenvolupen de gener a juny, un divendres al mes, amb la col·laboració de Marvin & Wayne.

La fama i la glòria internacionals del primer cinema escandinau tenen la seva punta de llança en l’obra de Victor Sjöström (1879-1960). Provinent del teatre, va compaginar la carrera d’actor amb la de realitzador, ofici amb el qual va esdevenir el pare fundador de l’escola sueca (juntament amb Mauritz Stiller) i un dels cineastes més influents del cinema mut.

Carta blanca a Teresa Font

Teresa Font és una de les principals muntadores cinematogràfiques del país. El seu domini d’aquesta disciplina l’ha convertit en una figura clau en la filmografia de Vicente Aranda, Imanol Uribe, Álex de la Iglesia i dels darrers films de Pedro Almodóvar. També ha treballat amb cineastes menys coneguts, als quals ha volgut reivindicar en una carta blanca, al costat de films que l’han inspirat en la seva feina.

El Govern de la Generalitat organitza dilluns 15 de gener a les 19.00 h un acte d’homenatge a Ventura Pons que se celebrarà a la Sala Chomón a la seu del Raval de la Filmoteca de Catalunya, amb la col·laboració de la productora de Pons, Els films de la Rambla, i l’Acadèmia del Cinema Català.

El Departament de Cultura ha fet públiques avui, 10 de gener de 2024, les bases que han de regir el concurs per a la designació de la nova direcció de la Filmoteca de Catalunya durant els propers quatre anys.

La Filmoteca de Catalunya ha acabat l’any 2023 amb una recuperació d’espectadors consolidada. Les 1.240 sessions programades van atreure un total de 111.180 espectadors, el que suposa una mitjana de 89,7 per sessió, amb un increment del 12,3 % respecte a la mitjana per sessió de 2022.

Jean Renoir (París, 1894 - Beverly Hills, 1979), fill del pintor impressionista Auguste Renoir, va descartar l’ofici de ceramista, al qual l’encaminava el seu pare, per ser director de cinema. Catherine Hessling, l’última model del seu progenitor i amb qui es casaria, és la protagonista dels seus inicis en el cine mut.

La Filmoteca de Catalunya, Filmin, l’Acadèmia del Cinema Català, l’Escola de Cinema de Barcelona (ECIB) i Zumzeig s’uneixen per retre homenatge al cineasta hongarès Béla Tarr (1955), considerat un dels directors més influents i visionaris del cinema contemporani.

Béla Tarr

El cineasta hongarès, flamant darrer Premi d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Europeu, és un dels noms fonamentals del cinema contemporani. Els seus films, rodats en blanc i negre, amb llargs plans seqüència i moviments lents de càmera que s’ajusten a coreografies complexes, aprofundeixen en l’abisme de l’existència humana i retraten un món llòbrec de paisatges fangosos i desolats, presidits per la desgana vital i un present sense futur per bé que suspès en una espera indefinida.

El Parlament de Catalunya va votar dijous 14 de desembre favorablement l’inici de la tramitació del projecte de Llei de la Filmoteca. Una nova normativa que suposarà la consolidació del centre com a equipament nacional amb autonomia pròpia. Això significa, entre altres coses, que els recursos de la Filmoteca deixaran de dependre de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), òrgan del Departament de Cultura del qual depèn actualment aquest equipament.