Premsa
13/03/2024
Naomi Kawase. Retrospectiva Otar Iosseliani. Daniel Schmid. Catherine Breillat amb el D’A Festival de Cinema de Barcelona. Centenari del Cinema Amateur a Catalunya: ‘found footage’. Virginia García del Pino a ‘Dies curts’. Any Guimerà.
El dia 30 d’abril rebrem la visita d’una de les cineastes contemporànies més admirades, que presentarà un cicle de la seva filmografia que s’estendrà bàsicament durant el mes de maig. Amb el seu primer llargmetratge de ficció (Suzaku, adaptació d’una de les dues novel·les que ha escrit) Kawase va esdevenir la cineasta més jove a guanyar la Càmera d’Or del Festival de Cannes i inicia una carrera fulgurant de gran reconeixement internacional, en la qual integra un univers poètic i íntim i explora temes com la família, la tradició o el dol, tot utilitzant l’alè inefable i misteriós de la naturalesa per convocar els sentiments interns dels seus personatges. La directora ha triat la que considera la seva obra mestra, Aguas tranquilas, per obrir el cicle, que presentarà al costat del productor Lluís Miñarro.
Nascut a la Geòrgia soviètica, els seus primers treballs li provoquen problemes amb els censors per la seva poderosa originalitat, tant en la narració com en el retrat de personatges. El 1984, reconegut a escala internacional, s’estableix a França, on segueix desplegant una mirada subtilment irònica i sorneguera de les absurditats de la vida, amb comèdies corals naturalistes amb lleugers tocs surrealistes. Una completa retrospectiva repassa l’obra de Iosseliani, que defuig la narració convencional i és divertida i crítica, lúcida i lírica, antiautoritària i anticonformista, amb ressonàncies del cinema mut, René Clair, Luis Buñuel i Jacques Tati.
Considerat un dels millors cineastes de Suïssa, el seu cinema és molt afí a la tradició barroca i teatral de l’anomenat Nou Cinema Alemany i la seva obra se sol associar amb la de Schroeter, Fassbinder i Syberberg. El cicle ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Cinémathèque Suïsse, i permetrà descobrir aquest cineasta inclassificable que considera que els seus films tracten d’il·lusions i somnis que es dissolen, de persones que es deslliguen de les altres fins a perdre’s, de llocs imaginaris que es busquen per fugir de la realitat, de la normalitat i de tot allò que comporta. Ho podrem comprovar en títols com La Paloma, The Written Face o Il bacio di Tosca.
La retrospectiva del D’A Festival de Cinema de Barcelona, que es presenta a la Filmoteca, se centra en una cineasta que respon a l’antic clixé de “la francesa”, completament alliberada sexualment, i al mateix temps segueix sent una anomalia en el presumptament modèlic sistema francès. La seva filmografia és una incansable exploració del desig (heterosexual) femení, que tomba la dona com a objecte per convertir-la en el subjecte d’indagacions sexuals, plenes d’ensurts i plaers, sempre portades fins a les seves últimes conseqüències. Breillat obrirà la programació presentant personalment l’estrena del seu darrer film, L’été dernier, present a la competició del darrer Festival de Cannes i considerat una dels millors de l’any per Cahiers du Cinéma.
Una cita mensual, d’abril a setembre, amb el cinema que reflexiona sobre la memòria individual i col·lectiva a través d’imatges alienes procedents de l’àmbit amateur. Cineastes professionals com Bianca Stigter, Albertina Carri, Alan Berliner, Jay Rosenblatt, Irene Gutiérrez, Mireia Ros, Sofia Bohdanowicz, Michelle Citron, Elisabet Cabeza, Esteve Riambau o Agustina Comedi, entre d’altres, han incorporat aquest arxiu subterrani a les seves obres de manera reflexiva, ressignificadora i, fins i tot, irònica. El cicle l’enceta Jean-Gabriel Périot, que vindrà a presentar Enfrontar-se a la foscor (2023), on reflexiona sobre el setge de Sarajevo a partir de material d’arxiu que van realitzar joves que volien deixar constància de la violència a què va ser sotmesa la ciutat i entrevistes realitzades als autors d’aquelles imatges tres dècades després.
Presentació de dos dels DCPs que recullen les peces més significatives del període que ressegueix el centenari (1924-1940).
Inclou cinc pel·lícules, entre les quals Mosaic català núm. 2. Festa Major (Eusebi Ferré Borrell, 1933) i Memmortigo (Delmiro de Caralt, 1934), i es projectarà dimecres 10 d’abril a les 20.00 h a la Sala Chomón amb acompanyament musical en directe a càrrec de Jorge Gil Zulueta.
Entre d’altres es veuran Drama sense paraules (Eusebi Ferré Borrell, 1932); Aquesta nit no surto (Francesca Trian Massana, 1934) i Ombres (Domènec Giménez Botey, 1935). La sessió serà presentada pels comissaris del centenari, Enrique Fibla Gutiérrez i Ignasi Renau, i la comissària de la mostra del centre de fotografia KBr La càmera domèstica. L’afició fotogràfica a Catalunya (ca.1880-1936), Núria F. Rius, que farà una visita guiada prèvia a l’exposició per comentar les relacions entre el cinema i la fotografia amateurs. La sessió, dijous 18 d’abril a les 18.00 h a la Sala Laya, tindrà acompanyament musical en directe a càrrec de Josep M. Baldomà.
Ens endinsarem en les reflexions que han deixat cineastes d’avantguarda com ara Stan Brakhage, Maya Deren i Jonas Mekas, que entenien la producció de cinema amateur com un posicionament tant polític com poètic i que fonamenta les bases del seu cinema experimental. Dijous 25 a les 19.00 h a la Biblioteca del Cinema.
Directora, artista audiovisual i docent del Màster de Documental de la UAB, forma part del que es va anomenar «el otro cine español» on va començar com a cineasta. La sessió oferirà, a més d’una acurada selecció dels seus curts, algunes de les seves videocreacions que s’han exposat a museus i centres d’art com el MNCARS, IVAM, CCCB i Tate Gallery, entre d’altres.
La commemoració oficial del centenari de la mort del gran dramaturg català tindrà una doble presència a la programació d’abril. D’una banda, es projectarà l’adaptació de Maria Rosa que el 1916 va signar Cecil B. DeMille, en una sessió presentada per Albert Serra. I dins del cicle Història permanent del cinema català es podrà veure la digitalització de La hija del mar (Antoni Momplet, 1956).
Darreres projeccions del cicle que commemora el Centenari Stanley Donen, centrat sobretot en els dots per a la comèdia del director com The Grass is Greener (Página en blanco) o Blame it on Rio (Lío en Río), sense oblidar alguns dels seus musicals més celebrats com Funny Face.
El cicle que transversal dedicat a Victor Sjöström ofereix aquest abril la segona incursió del mestre suec a Hollywood, He Who Gets Slapped (El que recibe el bofetón, 1924), amb Lon Chaney, Norma Shearer i John Gilbert. La sessió del dimarts 2 d’abril a les 21.00 h es projectarà sense banda sonora ni cap acompanyament musical.
Arrenca el cicle de primavera de FilmoXica, Viure a la ciutat, que inclou, entre d’altres, la versió de 1971 de Willy Wonka i la fàbrica de xocolata, protagonitzada per Gene Wilder, La petita venedora de sol o La meva mare és una goril·la.