Una completa retrospectiva repassa l’obra del director georgià establert a França que va morir el desembre passat. L’obra de Iosseliani és plena de comèdies corals amb una mirada irònica i tocs surrealistes.
Nascut a la Geòrgia soviètica, Otar Iosseliani (Tbilisi, 1934-2023) es llicencia en piano, direcció d’orquestra i composició, però després d’estudiar a l’escola de cinema VGIK de Moscou es decanta pel setè art. Els seus primers treballs li provoquen problemes amb els censors per la seva poderosa originalitat, tant en la narració com en el retrat de personatges.
El 1984, reconegut a escala internacional, s’estableix a França, on segueix desplegant una mirada subtilment irònica i sorneguera de les absurditats de la vida, amb comèdies corals naturalistes amb lleugers tocs surrealistes, que exploren dinàmiques socials comunals.
Una completa retrospectiva repassa l’obra de Iosseliani, divertida i crítica, lúcida i lírica, antiautoritària i anticonformista, amb ressonàncies del cinema mut, René Clair, Luis Buñuel i Jacques Tati. Amb la salvaguarda de l’art de viure com a doctrina, el cineasta afirmava que la cultura és “asseure’s al voltant d’una taula, dir a la gent coses agradables, beure i cantar junts”, i els seus films prioritzen el retrat de personatges, d’objectes, de llocs i de tradicions per sobre de la narració convencional.
L’obra de Iosseliani, caracteritzada per una mirada crítica i humorística a la condició humana, l’ha convertit en una figura eminent del cinema europeu. La seva formació multidisciplinària influeix en la seva obra, que combina una acurada estètica visual amb una profunda reflexió sobre la societat i la naturalesa humana, abordant temes com la llibertat, la burocràcia i la relació entre l’individu i la societat servint-se de la comèdia. Una de les seves obres més conegudes és Pastorali (1975), amb la qual va obtenir el Premi Fipresci al Festival de Berlín, on explora les relacions humanes en un poble georgià i amb la qual enceta els seus característics retrats col·lectius. Altres films reconeguts per la crítica internacional són Adieu, plancher des vaches! (1999), primer títol signat per Iosseliani estrenat al nostre país i guanyador dels premis Louis Delluc i FIPRESCI als Premis del Cinema Europeu i Jardins en automne (2006).
