Programació maig 2024

Agustí Villaronga

La recent digitalització de Tras el cristal (1985), títol de debut d’Agustí Villaronga que ell considerava l’únic de la seva filmografia que havia pogut desenvolupar d’una manera absolutament lliure i personal, és el pòrtic d’una retrospectiva íntegra del cineasta mallorquí, que estarà acompanyada per alguns dels seus col·laboradors més propers com Marisa Paredes, Jaume Peracaula, Isona Passola o Josep Maria Civit. La mort de Villaronga el gener de 2023 va colpir tot el sector cinematogràfic del país, i un any després la Filmoteca li dedica aquest reconeixement, que repassa una obra personal i amb una visió de la vida que conjugava les passions i la mort, encara que sovint es tractés d’encàrrecs o adaptacions de textos aliens. El cicle també inclou alguns dels seus curts, alguns treballs per a la televisió i la presentació dels fons documentals dipositats per familiars i col·laboradors.

Els millors films de l’any 2023

Ja fa vint anys que la Filmoteca aplega les pel·lícules del darrer any més ben valorades pel nostre cercle de crítics i programadors de cinema, en un dels cicles més esperats i valorats pels espectadors. En les darreres edicions els títols es divideixen en dues seccions: els que s’han estrenat a les pantalles comercials i els que únicament s’han pogut veure en plataformes o festivals. En la collita d’enguany hi ha noms consagrats com els de Nanni Moretti, Víctor Erice o Steven Spielberg, al costat de les aportacions fresques i innovadores de cineastes que ja comencen a sonar amb força com ara Justine Triet o Cyril Schäublin.

Raymond Depardon i Claudine Nougaret al DocsBarcelona

La 27a edició del DocsBarcelona, Festival Internacional de Cinema Documental de Barcelona, ret homenatge al fotògraf i cineasta Raymond Depardon i la productora, cineasta i enginyera de so Claudine Nougaret, responsables de films documentals tan rellevants com els tres que es podran veure a la Filmoteca: 10e Chambre, instants d’audience (2004), La Vie moderne (2008) i Journal de France (2012). La mirada d’aquest tàndem creatiu traspua sinceritat i un desig inefable de capturar la puresa de rostres i paisatges a través d’un treball sobre el temps cinematogràfic que batega adaptant-se sempre a personatges i situacions. Per celebrar el Premi Docs d’Honor 2024 també hi haurà una trobada amb els dos cineastes sobre el seu procés creatiu conjunt.

Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona

Aquesta nova edició proposa habitar espais i territoris, microcosmos únics i interconnectats. Films que il·luminen i reconstrueixen les zones cegues: espais pixelats i inaccessibles com fronteres i presons, pàgines arrencades dels llibres d’història, desitjos inenarrables que escapen a tot relat. Poden les imatges traçar noves cartografies? El programa “Persistències fílmiques” propicia diàlegs entre pel·lícules de recuperació i peces contemporànies, i desafia el relat de la historiografia tradicional del Nord global construint noves històries bastardes. En la mateixa línia se situa la retrospectiva sobre la cineasta cubana Sara Gómez, programada per la Filmoteca.

Sara Gómez

La Cuba dels primers anys del règim castrista va ser un dels centres de producció i experimentació cinematogràfica més interessants, punta de llança de l’anomenat Nuevo Cine Latinoamericano. És en aquest context que la cineasta afrocubana Sara Gómez (1943-1974), a través de la seva mirada de dona, negra i revolucionària, es compromet amb els moviments d’alliberament i justícia social mitjançant un cinema popular que adopta una postura antropològica i didàctica a l’hora d’investigar la realitat del seu país. Després de realitzar una vintena de curts sobre temes com la marginalitat, el masclisme, els prejudicis tradicionals, la identitat nacional o la cultura afrocubana, el 1974 la seva mort prematura amb 31 anys va posar fi a una carrera fulgurant culminada amb la que es considera la seva obra mestra, el llargmetratge De cierta manera.

Primavera Santos

Carles Santos (Vinaròs, 1940-2017), virtuós del piano i abanderat de l’avantguardisme més lliure, és la figura que reivindica aquesta programació promoguda per la Fundació Joan Brossa, a la qual s’hi ha afegit la Filmoteca amb un viatge pel cinema vist per l’artista durant tres dimarts consecutius. Al llarg de la seva carrera Santos fa diferents incursions en el cinema. Com a realitzador, com a guionista, al costat de Pere Portabella, i com a compositor de bandes sonores per a films, entre d’altres, de Jordi Cadena i Mariaelena Roqué. Són pel·lícules indòmites, fruit d’un compromís compartit amb l’experimentació.

Naomi Kawase

Després de la inauguració el 30 d’abril amb Aguas tranquilas i amb la presència de la cineasta, la retrospectiva d’una de les cineastes més admirades de l’actualitat continua el mes de maig amb una bona mostra de la seva obra documental autoreferencial més desconeguda, abans del seu debut en la ficció amb Suzaku (1997). Entre d’altres també es podrà veure el seu film més popular, Una pastelería en Tokio (2015), que la directora considera “un cant a la vida perquè només el fet d’existir ja és quelcom meravellós.”

Marga Almirall a ‘Dies curts’

Cineasta i muntadora especialitzada en pedagogia de la imatge amb perspectiva feminista, des de 2016 forma part de Drac Màgic. Ha realitzat diversos curtmetratges a partir de material d’arxiu familiar i personal, d’internet i de procedència diversa, per divertir-se i aprendre en l’exploració del muntatge d’apropiació. La sessió inclourà els seus curts, que tracten temes com els diaris personals, les correspondències, la salut mental, el cos, l’amor i l’amistat, la relació entre qui filma i qui és filmat, el paper de les imatges en la configuració d’identitats i de la memòria, a més de diverses col·laboracions, com les de l’actriu i poeta Eva Ortega i la directora i dramaturga Mireia Grau, en una performance de veu i moviment.

I també...

Continua la programació vinculada al Centenari del cinema amateur a Catalunya, amb dos films de la retrospectiva dedicada al found footage: The Family Album (Alan Berliner, 1988) i Barcelona, abans que el temps ho esborri (2010), presentada per la seva directora Mireia Ros. Enrique Fibla Gutiérrez, co-comissari de l’exposició Fora de casa. Cinema amateur a Catalunya 1924-1940..., pronunciarà la conferència Filmathèque Pathé-Baby: una història paral·lela del cinema, i hi haurà dues activitats més relacionades amb l’exposició: una visita comentada a càrrec de Carolina Astudillo i el taller d’animació Entusiastes, a partir d’imatges del cinema amateur.

Darreres projeccions de les retrospectives dedicades al cineasta georgià recentment desaparegut Otar Iosseliani i a l’obra barroca i personalíssima del director suís Daniel Schmid, gràcies a la col·laboració de la Cinémathèque Suïsse.

El festival Vent del Nord neix amb la voluntat d’acostar realitats i traspassar murs, acostant l’àmbit penitenciari i la seva població a la comunitat. Amb aquest objectiu, tots els interns i internes dels tallers artístics dels diversos centres penitenciaris de Catalunya han estat convidats a participar en la secció competitiva del festival. Amb la col·laboració del departament de Justícia, Drets i Memòria i la fundació apip-acam.

Una sessió molt especial de cinema-concert. Celebrem el centenari de la soprano Victoria de los Ángeles amb la projecció de Der Rosenkavalier (El cavaller de la rosa, Robert Wiene, 1925), acompanyada en directe per l’Orquestra Simfònica Victoria de los Ángeles, dirigida per Pedro Pardo, que interpretarà la banda sonora que el mateix autor de la popular òpera, Richard Strauss, va compondre per a aquest film.

El cicle que transversal dedicat a Victor Sjöström, amb materials provinents de l’Svenska Filminstitutet, ofereix aquest mes Els fills d’Ingmar (1919) i la seva seqüela Karin, la filla d’Ingmar (1920).

El cicle de primavera de FilmoXica, Viure a la ciutat, inclou, entre d’altres, El zoo d'en Pitus, que presentarà la seva directora Mireia Ros, i El hombre mosca, amb Harold Lloyd.