Introducció
És exagerat dir que Anne-Marie Miéville és la cineasta que va posar el punt i final a la retòrica esquerranista de Jean-Luc Godard? En tot cas, ella va reintroduir les paraules d’amor i la possibilitat de parlar de l’amor en els films de Godard dels quals és corealitzadora o coguionista, però també i sobretot en els seus propis.
Miéville és una intel·lectual, però també una artista. Escriu i fotografia. Reconcilia el debat amb la vida quotidiana, se sap filla d’una època sense deixar de lluitar per canviar el que no li agrada. És crítica, però sense estar en guerra. Els films de Miéville –com els de Godard– són molt bells i senzills de producció. Els d’ ella són més modestos. Ha arribat més tard a la Història del Cinema, i ho ha fet de la mà d’un altre, “l’oncle Jean”, com ella li diu a les pel·lícules. Anne-Marie Miéville, antiga fotògrafa, muntadora i guionista, és una gran petita cineasta. La retrospectiva que us proposem, en el marc del festival l’Alternativa, us permetrà descobrir-ho.
Aquesta selecció de textos elaborada per la Biblioteca del Cinema us permetrà descobrir les seves influències pictòriques, literàries i intel·lectuals. Anne-Marie Miéville s'apropa al llenguatge encriptat de Godard, com a deixeble i com a copartícep de moltes de les obres del mestre de la Nouvelle Vague.
Consulteu altres dossiers elaborats per la Biblioteca del Cinema
Films