Wang Chao (Nanjing, 1964) pertany a l’anomenada “sisena generació” de cineastes xinesos. Guionista de tots els seus films, el seu cinema s’interessa pels individus marginats i pels sectors menys representats de la societat i qüestiona els aspectes més controvertits de l’entrada de la Xina al mercat capitalista tot posant l’accent en l’impacte negatiu que aquest canvi ha tingut per a moltes famílies tradicionals del país.
Masahiro Shinoda (Gifu, 1931) és un dels màxims representants de l’anomenada “Nuberu Bagu” (“Nouvelle vague”) japonesa. La renovació estilística i ideològica que aporten els seus films es desenvolupa dins el marc de gèneres tradicionals del cinema japonès —el yakuza eiga ( gangsterisme local), el jidai geki (drama històric) o el chambara (films d’espadatxins)—, però el director ens parla sempre dels problemes del Japó contemporani i, sobretot, de la desorientació dels joves amb el país que han heretat dels seus pares després de la Segona Guerra Mundial.
Projectem algunes de les propostes més estimulants del cinema romanès actual. El cicle es compon de sis produccions que han tingut un gran ressò en el circuit internacional de festivals, corroborant, un any més, que la cinematografia romanesa es manté com una de les més interessants del panorama europeu des de la seva irrupció internacional l’any 2005.
En el marc de L'Alternativa 2023 també dediquem una retrospectiva a la cineasta mexicana Tatiana Huezo (El Salvador, 1972), que, amb només quatre llargmetratges, ha aconseguit el reconeixement mundial.
El Festival de Cinema Independent de Barcelona, l'Alternativa, celebra enguany el trentè aniversari. La Filmoteca hi participa amb la projecció del film inaugural, Fallen Leaves, l’aclamada pel·lícula d’Aki Kaurismäki.
Enguany, per primer cop des de la seva creació, el 2007, la Mostra esdevé competitiva i enceta una nova col·laboració, amb la Fundació Solidària Flama, que apadrina un dels premis.
Any darrere any, el certamen va creixent amb noves seccions i activitats i acostant al públic català noves mirades i perspectives, oferint la possibilitat de descobrir noves cinematografies, com les del Iemen o el Sudan, i apropant-nos a temàtiques fins ara poc tractades com el moviment queer, l’avortament o la prostitució.
Durant dotze anys, el cineasta, escriptor i periodista francès Claude Lanzmann (París, 1925-2018) es va dedicar en cos i ànima a realitzar Shoah (1985), el film definitiu sobre el genocidi jueu, de més de nou hores de durada.
Un llegat excepcional de memòria històrica que posava nom i rostre a algunes dels milions de víctimes d’aquesta barbàrie, i que va introduir un nou criteri en l’estètica i l’ètica de la representació dels genocidis (amb Rithy Panh o Joshua Oppenheimer com a deixebles destacats).
El cinema va sobreviure al sonor, a la televisió, al canvi del suport fotoquímic pel digital i, recentment, també a una pandèmia. Certament, els hàbits de consum han anat canviant, però l’espectacle col·lectiu davant una gran pantalla continua.
Com cada any, el 27 d’octubre, la Filmoteca de Catalunya se suma als actes de celebració del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual promogut per la UNESCO per posar de manifest no només la vulnerabilitat i la fragilitat de les obres que protegim, sinó la feina que des dels arxius d’arreu del món es porta a terme per a la seva salvaguarda.
El moviment és l’ingredient essencial amb el qual el món continua, o sobreviu. Quan el moviment del cos es fusiona amb el moviment cinematogràfic, neix un dels gèneres cinematogràfics més autèntics: el cinema de dansa.
Choreoscope és el Festival de Cinema de Dansa de Barcelona, dedicat no només als amants de la dansa, sinó també als que gaudeixen d’un cinema de qualitat.
El cinema no coneix fronteres. La dansa no coneix fronteres. Hi ha un llenguatge comú que els uneix: el llenguatge universal del moviment.
