Les clàssiques sessions “golfes” tenien lloc en franges horàries intempestives. Passada la mitjanit, algunes sales de cinema aprofitaven aquells moments de baixes audiències per projectar el més marginal del cinema comercial i el més comercial del cinema marginal. Les pel·lícules oferien al públic violència, sexe i altres tabús, però també un sentit de l’humor que el cinema més conservador no tenia.
Ira Sachs és una veu imprescindible del cinema independent nord-americà.
Fer un programa de cinema argentí clàssic avui és una aventura complexa. A la manca històrica d’una filmoteca s’hi suma la intervenció de l’institut de cinema per part del govern actual per desmantellar sistemàticament allò que és públic.
També hi ha bones raons: el cinema argentí de l’època dels grans estudis (i una mica abans, i una mica després) és immens, i és difícil triar entre tots els directors, actors i gèneres.
La segona entrega d’Els passos dobles reivindica la figura de dissenyador/a de so, un dels oficis del cinema més infravalorats tot i haver experimentat una gran evolució en els darrers anys gràcies a un gran impuls creatiu potenciat per l’avanç tecnològic.
El festival de literatura policíaca BCNegra posa el punt de mira en dues capitals del crim mítiques: Nàpols i Marsella. Ens sumem a les activitats d’aquest certamen amb la projecció de dos clàssics que tenen les dues ciutats com a teló de fons i la corrupció i el crim organitzat com a protagonistes.
El Premi del Públic Lux és una iniciativa del Parlament Europeu i la European Film Academy, en col·laboració amb la Comissió Europea i la xarxa Europa Cinemas. Es lliura cada any com a reconeixement del cinema europeu que sensibilitza sobre qüestions socials, polítiques i culturals d’actualitat a Europa.
El mes de febrer projectem tres de les cinc pel·lícules finalistes i sotmeses a votació per part del públic, i el mes de març i abril es podran veure la quarta, Intercepted amb presentació de Diana Riba, eurodiputada, i la cinquena, Flow, respectivament.
Cinquena edició d’aquesta mostra no competitiva que explora territoris cinematogràfics que neixen de la no-ficció, mirant tant a la contemporaneïtat com a les arrels, i estenent-se en un ampli ventall que va des del cinema documental fins a les arts visuals.
Arxiu Viu és una oportunitat per descobrir joies i rareses de la col·lecció de la Filmoteca i altres arxius, presentades per les persones que treballen directament amb els materials fílmics.
Les tres propostes de la temporada inclouen la digitalització dels treballs dels cineastes cubans exiliats a Barcelona Miñuca i Fernando Villaverde, la recuperació d’un curtmetratge clandestí de l’argentina María Elena Massolo i la investigació d’una peŀlícula abandonada a Camprodon per l’exèrcit republicà en la seva retirada cap a l’exili el 1938.
Enamorat de l’estil de vida del Far West, Sam Peckinpah (1925-1984) es fogueja com a realitzador televisiu en sèries de l’oest nord-americà i, ja com a cineasta, revitalitza el western en un moment en què aquest estava tocat de mort. En un temps de canvi i de crisi, Peckinpah actua com a pont entre els ideals del cinema clàssic i les inquietuds que acabarien configurant el nou Hollywood.
