Quan Hans Detlef Sierck – abans de convertir-se en Douglas Sirk – va arribar als Estats Units fugint del nazisme, ja era un dels cineastes alemanys més respectats. Els nou llargmetratges que va realitzar entre el 1935 i el 1937 per a la gran productora UFA van establir les bases d’un estil que l’acabaria convertint en el gran mestre del melodrama i en un cineasta essencial de l’època daurada de Hollywood.
Abans d’iniciar-se en el cinema de la mà de Keisuke Kinoshita, Masaki Kobayashi era un pacifista radical que va ser mobilitzat per l’exèrcit japonès durant la Segona Guerra Mundial i capturat com a presoner. Aquesta vivència li referma unes conviccions humanistes que trasllada a la pantalla amb una contundència enorme, i esdevé el cineasta més crític amb el seu país.
Pocs cineastes s’impliquen tant amb les seves conviccions i amb el seu ofici com el portuguès Pedro Costa.
Compromès amb els més desposseïts, el seu cinema mostra una realitat oculta, producte del capitalisme més desaforat. Tot i que sempre ha mantingut unes constants temàtiques, amb No quarto da Vanda abandona la parafernàlia i la pressió dels rodatges anteriors i s’instal·la a Fontainhas, un barri lisboeta de barraques en procés de demolició.
Aquest conjunt de films seleccionats per Alados - Corporación Colombiana de Documentalistas, i la Muestra Internacional Documental de Bogotá (MIDBO) mostra algunes de les múltiples formes en què la cinematografia colombiana ha interpretat la realitat del seu país.
El cinema colombià, si és que aquesta etiqueta defineix cap unitat, sempre ha estat una cruïlla constant entre realitat i ficció, tal com constaten aquestes quatre produccions actuals.
Amb la col·laboració de
Ens sumem a la Tardor proustiana de Barcelona amb un programa de quatre pel·lícules que giren al voltant de la figura de l’escriptor i n’adapten algunes de les obres més emblemàtiques. Presentem un recorregut a través d’estètiques i narratives audiovisuals diverses: ficció, documental, adaptació fidedigna de l’univers literari proustià, i l’autor com a punt de partida.
Amb la col·laboració de:
«Sempre arribem al lloc on ens esperen», va escriure José Saramago a El viatge de l’elefant, i és així com el Nobel portuguès arriba a la Filmoteca de Catalunya. Consolidant el treball cooperatiu amb el Centre de Llengua Portuguesa a Barcelona de l’Instituto Camões, la Filmoteca s’afegeix a un homenatge al centenari de l’autor portuguès.
La introspecció, la reflexió sobre la pròpia naturalesa, és una pràctica desenvolupada per gairebé totes les disciplines artístiques. A l’època contemporània, aquest capficament dels llenguatges expressius en les seves essències s’ha manifestat amb força més profusió. El teatre, la pintura, la literatura i la música han emprat les seves obres per repensar la seva ontologia.
En aquests temps de poques certeses i molts dubtes, d’una existència marcada per la sensació de fi d’època i davant l’abisme d’un món que s’acaba, nosaltres seguirem transitant del passat al present, de la mà de cineastes de trajectòries consagrades i de realitzadors novells que ens proposen noves mirades.
El món del cinema, com a art i com a indústria, està molt masculinitzat, i els perfils artístics i professionals femenins han de lluitar per obrir-se pas.
Prenent el relleu de la secció paral·lela Elles tallen de L’Alternativa 2018, enguany reivindiquem la mirada de les dones que, des de la direcció de fotografia, defineixen una visió del món que se’ns transmet a través de les pantalles.
