VOSC (Versió original amb subtítols en català)

Luxosa adaptació de la novel·la de Borís Pasternak amb què David Lean va fer palès aquell talent seu extraordinari per combinar les històries intimistes amb els requisits d’una gran superproducció històrica.

Narra, a partir d’imatges del passat oblidades en el present, la brutal conquesta italiana d’Etiòpia sota el govern dictatorial de Mussolini.

“Saul Leiter podria haver estat considerat el gran pioner de la fotografia en color, però mai no va ser temptat per l’esquer de l’èxit. En lloc d’això va preferir beure cafè i fotografiar a la seva manera, tot amassant un arxiu d’una obra de gran bellesa que ara es troba apilada al seu apartament de Nova York. Un film íntim i personal que segueix Leiter mentre ha de bregar amb la triple càrrega de netejar un pis ple de records, esdevenir mundialment famós amb 80 anys i evitar un cineasta molest” (Tomas Leach).

Sense llum. Sense aigua. Entre runes.

Documental que enregistra un any en una classe de nens refugiats als Països Baixos, en un lloc que no coneixen, amb una professora nova i un idioma que no comprenen. “Una de les representacions més honestes de com és la infantesa… I un recordatori esperançador de quant pot fer una persona en la crisi global dels refugiats” (The Village Voice).

HENRI-GEORGES CLOUZOT, 1955.

Al Glasgow de la meitat del segle xix, un cas va apassionar els seus habitants: la filla d’un arquitecte va ser acusada de l’assassinat del seu amant.

La directora s'inspira en una frase del filòsof i revolucionari Frantz Fanon a Peau noire, masques blancs "soc un raig de sol a la Terra", per relatar una realitat urbana a Tbilisi, capital de Geòrgia. L'atmosfera de violència latent que generen les imatges en blanc i negre ens recorda que estem davant d'una tragèdia en suspensió.

M. té 27 anys. Com l’1,7% de la població, és intersexual.

Quatre dones esperen que els seus marits arribin a casa. Tres d’elles ens explicaran les seves vivències, mentre que la quarta s’hi nega.