VOSC (Versió original amb subtítols en català)

Gaza és un noi de 14 anys que viu a la costa turca del mar Egeu. Juntament amb el seu pare, col·labora en el tràfic de refugiats cap a Europa proporcionant-los allotjament temporal fins que inicien la travessia.

Una noia divorciada d’Istanbul decideix tornar al poble de la seva àvia, a l’Anatòlia profunda, per concloure la novel·la que està escrivint.

Tot i que han decidit divorciar-se, Nicolas i Marie volen a París per assistir al casament d’un amic.

Relat de la crisi existencial d’una noia quan li ve a viure a casa, temporalment, el fill de la seva parella actual, un home separat i colpejat per com de malament va el seu negoci.

Un director japonès (el mateix Suwa) roda un remake d'Hiroshima mon amour'; però, front a fracàs de la reproducció mimètica, opta per reinventar la història en el present i indaga en les conseqüències que aquella catàstrofe nuclear ha tingut en la memòria col·lectiva de la ciutat i del país.

El primer llargmetratge de Nobuhiro Suwa explora el tema de les relacions humanes, especialment les amoroses, amb una estètica basada en la immediatesa del temps i la improvisació actoral.

Yuki, una nena de nou anys, s’assabenta que els seus pares se separaran. El seu pare és francès; la seva mare, japonesa. La idea és que Yuki se’n vagi a viure al Japó amb la mare, i deixi enrere tota la seva vida a París, incloent-hi la seva millor amiga, Nina.

Aquest film captura l’ambient d’excitació política a Txecoslovàquia al març del 1968, quan el president Antonín Novotný va deixar el càrrec i va ser succeït per Ludvík Svoboda. Els que aleshores n’eren els màxims representants polítics són filmats en les seves reunions diàries però també en converses personals.

Una companyia teatral vol narrar la història del grup Manouchian, format per 23 homes i dones d’arreu del món que, després de lluitar contra els nazis, van ser executats per aquests.

Una apoteosi de la llibertat i l’anarquia creativa pròpies de Makavejev, que ens proposa un collage informal i surrealista, al capdavall una sàtira ferotge de la societat, esquitxada amb nombroses referències cultes —per dir-ho així—, com ara la dels mariners del Potemkin.