VOSC (Versió original amb subtítols en català)

“Els contes dels germans Grimm són foscos, per mi era important no fer una versió moderna insípida. Són contes que em feien molta por quan era petit però que alhora m’agradaven molt. La idea bàsica del film és crear un conte dins d’un conte.

Per complaure una nena, el baró Münchausen promet deslliurar Constantinoble, assetjada pels turcs. Semblava cantat que Terry Gilliam acabaria trobant-se amb un altre impenitent apassionat de la recreació fantàstica com ho va ser Karl Friedrich Hieronymus, més conegut per baró de Münchausen.

Una paròdia obscena de la política i els costums de l’època de la guerra freda a les acaballes dels seixanta. Dedicat a Wilhelm Reich, pren la part més agressiva de les seves teories i propugna que no és possible una revolució social sense una revolució sexual.

CLAUDE LANZMANN, 1997, 2010.

Una expedició a l’Amazones descobreix una estranya criatura constituïda d’elements humans amb altres de pertanyents als peixos. La criatura, com un King Kong aquàtic, queda subjugada per una noia. Un clàssic del cinema fantàstic.

Després de Stella cadente, el productor i cineasta Lluís Miñarro presenta el seu segon llargmetratge de ficció com a director, en el marc del Festival D’A.

Documental que enregistra un any en una classe de nens refugiats als Països Baixos, en un lloc que no coneixen, amb una professora nova i en un idioma que no comprenen.

Gràcies als seus textos i fotografies, Takuma Nakahira va ser un dels motors del canvi polític que hi va haver al Japó durant els anys seixanta i setanta. La fotografia va esdevenir vital per a ell quan, el 1977, una intoxicació etílica li va fer perdre bona part de la memòria i la parla. El documental segueix Nakahira durant un període de tres anys.

Després de patir el coma etílic Takuma Nakahira va començar a fotografiar gats de carrer, sensellar i sostres de palla del seu barri, d'una manera monomaníaca. Aquest documental és un retrat de la seva vida quotidiana.

Partint de dues obres curtes de Tennessee Williams, Kazan va dirigir aquest polèmic film que va trigar 26 anys a estrenar-se als nostres cinemes a causa de la seva càrrega eròtica.