VOSC (Versió original amb subtítols en català)

“The Sin of Harold Diddlebock és l’homenatge més intel·ligent que es podia retre a Harold Lloyd i la gran escola còmica americana, però sembla que ens digui: «Torneu a riure i rieu de gust, però és l’última vegada, perquè rieu de la mort de la rialla.»

Un professor d'una universitat nordamericana acull a casa seva el seu nebot, un noi adoctrinat pels nazis que renega fins i tot del seu pare, assassinat pel Tercer Reich en un camp de concentració.

Durant la Segona Guerra Mundial tres soldats arriben a Nova York i, abans d’embarcar-se cap al front, visiten el famós local Stage Door Canteen, un restaurant que va existir de veritat i per on van desfilar les grans estrelles del món de l’espectacle nord-americà per donar moral a les tropes.

Setze anys després de Rivers and Tides, Thomas Riedelsheimer torna a explorar l’obra de l’escultor Andy Goldsworthy seguint l’artista en l’exploració de les capes del món i l’impacte del pas del temps sobre el seu art i sobre ell mateix. La seva obra es caracteritza per l’experimentació i l’exploració del món i d’ell mateix mitjançant obres efímeres i permanents que desenvolupa en el paisatge, en les ciutats o en el seu cos.

Als anys seixanta, frustrat pel problema creixent de la contaminació urbana, Athelstan Spilhaus, un científic visionari i dibuixant de còmics futuristes, va reunir un grup d’experts per desenvolupar un experiment audaç: Minnesota Experimental City (MXC).

L’escriptor Donald E. Westlake va escriure el guió d’aquest film basat en una novel·la de Jim Thompson. Una tortuosa relació mare-fill permet a una tenyidíssima Anjelica Huston encarnar un paper d’ambigüitat tèrbola, en un triangle en què una de les puntes és una Annette Bening no menys torbadora.

Frears adapta la novel·la de Nick Hornby sobre els avatars sentimentals d’un erudit en música que regenta una botiga de vinils, i trasllada l’acció de Londres a Chicago.

STEPHEN FREARS, 1987.

L'animador d'un cabaret de Liverpool que viu obsessionat per les novel·les de detectius troba l'oportunitat d’imitar els seus ídols quan, per celebrar el seu aniversari, publica un anunci en què ofereix els seus serveis com a investigador privat.

Un geni excèntric de la informàtica viu en un món corporatiu controlat per una figura fosca anomenada Direcció.