VOSC (Versió original amb subtítols en català)

El retrat d’una vídua jove que intenta reconstruir la seva vida a través de 17 moments clau de la seva existència. En el seu primer film, Christophe Honoré ja confia en els recursos de la posada en escena per construir el seu univers per mitjà d’una història entorn del dolor i el concepte proustià dels diferents i impermeables jos de la trajectòria vital.

Basada en la novel·la inacabada de Georges Bataille, és una pel·lícula controvertida protagonitzada per una mare de costums dissoluts que arrossega el seu fill de disset anys a un món de plaer i llibertinatge que el condueix fins al límit de la morbositat.

Totes les cançons d’amor parlen del mateix: “hi ha massa gent que t’estima”, “no podria viure sense tu”… Les chansons d’amour també parla d’aquestes coses. Amb cançons d’Alex Beaupain, és un musical a la manera de Jacques Demy que narra l’experiència d’un triangle amorós carregat de sentiments.

Un film autoreflexiu que documenta la indústria del cinema des de la perspectiva d’una cineasta africana que assisteix al Festival de Cinema de Durban.

Basat en una novel·la d’H. G. Wells, adaptada per ell mateix i per Lajos Biró, aquest film futurista, que comença el 1940 i acaba el 2036, és hereu directe de Metrópolis de Lang.

La sembra i la collita del blat conformen la història d'aquest clàssic del melodrama rural escrit per Elizabeth Hill, King Vidor i Joseph L. Mankiewicz. L’home que treballa en col·lectivitat i amb la natura en una pel·lícula bellíssima en què l’alè bíblic de Vidor brilla intensament: l’arribada de l’aigua, en una escena justament famosa, ho demostra sense cap mena de dubte.

A les Antilles, un home satànic ha aconseguit, gràcies a les seves arts màgiques, fer-se amb una cohort de zombis a les seves ordres.

Amb el primer llargmetratge que va fer per a la United Artists, Chaplin volia demostrar que el cinema mut podia servir perfectament per mostrar processos psicològics complexos, alhora que volia donar un vehicle estel·lar, fora de la comèdia, a Edna Purviance. En aquest “drama del destí”, com apareix subtitulat, també s’imposa la llei de la suggestió, no hi ha un sol gest excessiu, i l’ús que fa de les el·lipsis és magistral.

Un noi d’un suburbi de Lagos pren el cotxe al seu oncle per anar de festa amb els amics.

Un documental experimental sobre el món del flamenc rodat pel fotògraf americà Daniel Seymour entre Setenil de las Bodegas i Morón de la Frontera.