Llibres i catàlegs

El cinema ha ocupat la major part de la vida de Jaime Camino. Tretze llargmetratges al llarg de 40 anys constitueixen un bagatge en què es reflecteix una personalitat marcada per la data del naixement del cineasta, la de l’inici de la guerra civil espanyola.

En cinc dècades de professió, Josep Maria Forn és una figura clau per entendre algunes de les pàgines essencials de la història del cinema fet a Catalunya.

Format al cinema amateur dels anys cinquanta, el guionista i realitzador Jordi Feliu va construir els seus somnis d’infantesa en les sales de cinema.

El cinema de Pere Portabella és singular. Les seves pel·lícules s’allunyen dels corrents centrals del cinema i se situen en un territori personal de cops inaccessible.

Josep Anton Pérez Giner va dedicar tota la seva vida a la producció cinematogràfica. La seva contribució al cinema català es va concretar en més de cent projectes cinematogràfics entre els quals destaquen les mítiques pel·lícules de terror de la productors Profilmes.

Segundo de Chomón és una figura fonamental dels primers anys de la història del cinema. Va iniciar la seva trajectòria a Barcelona, on l’any 1902 acoloria fotograma a fotograma una còpia de la pel·lícula Barbe bleu, de Georges Méliès, i rodant reportatges sobre diferents indrets de Catalunya. El 1905 es trasllada a París, on esdevé en un dels tècnics més importants de la productora Pathé.

El 75è aniversari de l'inici de la guerra civil espanyola, que es va celebrar el juliol de 2011, és una ocasió magnífica per revisar el paper decisiu que el cinema va tenir en la confrontació entre els diversos bàndols implicats en aquells fets històrics.

Un repàs a l’obra i la trajectòria de Gonzalo Herralde, un cineasta cívic.

Les pel·lícules són fruit d'una tasca d'equip, d'un grup de professionals que fan possible que l'espectador pugui asseure's a la foscor de la sala de cinema i gaudir d'històries més o menys versemblants, però, gairebé sempre, de ficció.

Director, guionista i productor, Antonio Chavarrías ha tingut sempre la quotidianitat en el seu punt de mira, encara que la seva filmografia vagi de la mà de morts poc accidentals i crims més propis del cinema negre.