Les pel·lícules són fruit d'una tasca d'equip, d'un grup de professionals que fan possible que l'espectador pugui asseure's a la foscor de la sala de cinema i gaudir d'històries més o menys versemblants, però, gairebé sempre, de ficció.
Molts dels elements que formen les pel·lícules són convencions que accepte, malgrat l'evidència de la seva falsedat; un d'ells, potser el més fals i alhora un dels més influents, és la música. Aquest llibre -el segon d'aquesta col·lecció dedicat als compositors catalans- recull la història i l'obra dels que van començar a aparèixer als crèdits dels films entre 1960 i 1989: d'una banda, els autors que podríem anomenar "intergeneracionals" (Josep Solà, Xavier Montsalvatge, Enrique Escobar i Joan Pineda) i que potser podrien haver format part dels volum anterior; de l'altra, tot un reguitzell de músics que van nodrir el rock laietà i l'underground a la Catalunya dels setanta (Joan Albert Amargós, Santi Arisa, Manel Camp i Josep Mas Kitflus) i, com a colofó, Joan Vives i el ressorgiment del simfonisme. De tots ells se'n parla en profunditat però de molts altres (Llach, Mestres Quadreny, Bardagí, Muntaner, Sisa, valls, etc.) que també formaren part d'aquest univers audiovisual, s'ofereix una breu pinzellada biogràfica; i de tots, les filmografies completes.