Miklós Jancsó (1921-2014) va donar a conèixer internacionalment el cinema hongarès gràcies als seus films èpics i històrics, tota una meditació apassionada sobre el poder i l’opressió del poble, filmats amb l’ús renovador del pla seqüència i una concepció coreogràfica de les escenes que l’ha convertit en tot un referent del cinema modern d’autor i d’esquerres.
Miklós Jancsó (1921-2014) va donar a conèixer internacionalment el cinema hongarès gràcies als seus films èpics i històrics, tota una meditació apassionada sobre el poder i l’opressió del poble. El 2021, amb motiu del centenari del cineasta, el National Film Institute Hungary-Film Archive & Film Lab va restaurar els seus 13 llargmetratges, que ara aquesta retrospectiva permet recuperar. Les digitalitzacions en 4K es van realitzar a partir dels negatius originals.
El Goethe-Institut Barcelona i la Filmoteca de Catalunya presenten, amb el suport de l'associació Amigos del Goethe-Institut España, el Consolat General d'Alemanya, l'Oficina Nacional de Turisme d'Alemanya i German Films, la 13a edició del cicle de Cinema Alemany Actual de Barcelona, del 17 al 30 d'octubre.
Igual que en les reeixides edicions d'anys anteriors, la programació ofereix una selecció de les pel·lícules més interessants i innovadores del panorama cinematogràfic recent, posant el focus en les que reflecteixen l'evolució cultural i social del país.
El Festival de Cinema de Dansa de Barcelona torna en la seva dotzena edició per explotar la dansa com a pont entre la memòria i el futur. A través de la lent del moviment, el festival convida a reflexionar sobre el passat que ens ha modelat i l’horitzó que s’estén davant nostre, recordant-nos que la dansa és un antídot contra la incertesa.
Enguany la selecció fílmica gira entorn del desequilibri com a motor de moviment: en un món de transformació continuada i inestable amb els seus vessants múltiples, el desequilibri ens aboca necessàriament cap al moviment.
Pionera del cinema de no-ficció japonès, Sumiko Haneda (Dalian, 1926) és una de les poques dones cineastes que ha aconseguit fer-se un lloc en un món d'homes durant la postguerra, quan entra a formar part dels estudis Iwanami, productora de films educatius i pal de paller dels millors documentalistes nipons.
Ara que tot just comença l’any 5785 en el calendari d’aquesta cultura mil·lenària, la vint-i-sisena edició del Festival de Cinema Jueu de Barcelona presenta un seguit de pel·lícules en què la dialèctica de les mirades és la protagonista. Els títols programats obren un espai de reflexió i de crítica, de resistència i de compromís amb la pau i amb la vida, en un context d'escalada militar i violació massiva dels drets humans que està cometent l'estat d'Israel.
La Setmana del Cineclubisme 2024 estarà protagonitzada per dones del món del cinema. Concretament, per Rita Azevedo Gomes, Sefa Ponsatí, Valeria Sarmiento i Estibaliz Urresola Solaguren.
De l’1 al 6 d’octubre la Filmoteca de Catalunya acull l’onzena edició d’un esdeveniment anual coorganitzat i programat per la Federació Catalana de Cineclubs, que inclourà sis projeccions i el lliurament dels Premis Nunes 2024, que reconeixen films i trajectòries vinculats al moviment cineclubista.
Durant la darrera dècada del franquisme i la Transició a la democràcia, Paulino Viota (Santander, 1948) va construir una obra cinematogràfica de gran significació política i artística, molt allunyada del discurs oficial, però amb una gran connexió amb la realitat social silenciada del seu temps.
