Premsa

Tot Hitchcock sonor

Revisió completa de la filmografia sonora del director (l’etapa muda la va recollir la Filmoteca en un cicle el 2016), que Truffaut va reivindicar al llibre El cinema segons Hitchcock. És a partir d’aquesta publicació que l’establishment cultural veu el cineasta britànic, no només com el director més popular del seu temps i un mestre de l’entreteniment, sinó com un geni del setè art que va tenir una importància cabdal per al desenvolupament del llenguatge cinematogràfic modern.

Amb l’arribada de l’estiu, es presenta un any més a la Filmoteca de Catalunya una nova edició, la desena, del cicle Cinema i jardí, organitzat per l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona, amb la coordinació d’Ignació Somovilla. Del 25 al 30 de juny set films tonaran a reflexionar sobre el jardí com a heterotopia i paisatge imaginari o ben real.

La direcció d’Esteve Riambau de la Filmoteca de Catalunya ha comprès un període de 14 anys, iniciat poc abans d’inaugurar les seus del Centre de Conservació i Recuperació (2CR), a Terrassa, i la del Raval, a Barcelona, i que s’acaba ara amb la Llei de l’Institut de la Filmoteca amb el tràmit parlamentari iniciat i el Pla sistemàtic de digitalització dels fons fotoquímics Visibilitzem el cinema català en marxa, entre molts altres projectes per a la difusió del cinema com a fet cultural i la preservació del patrimoni audiovisual del nostre país. L’Esteve Riambau deixarà el càrrec el

Per cinquè any consecutiu, el programa Dies curts s’ha consolidat com un espai de trobada on descobrir i conversar amb cineastes properes, posant interès en el format curt i apostant per propostes arriscades i emocionants, encara allunyades dels circuits majoritaris d’exhibició. Fins ara en l’edició de 2024 han passat pel cicle Josep Calle, Taller Estampa, Virginia García del Pino i Marga Almirall, i la programació es tancarà amb Dami Sainz Edwards al juny i Ángel Santos al juliol.

Hitchcock sonor

Revisió completa de la filmografia sonora del director (l’etapa muda la va recollir la Filmoteca en un cicle el 2016), que Truffaut va reivindicar al llibre El cinema segons Hitchcock. És a partir d’aquesta publicació que l’establishment cultural veu el cineasta britànic, no només com el director més popular del seu temps i un mestre de l’entreteniment, sinó com un geni del setè art que va tenir una importància fonamental per al desenvolupament del llenguatge cinematogràfic modern.

Després d’una llarga experiència teatral sobre els escenaris de Broadway, Sidney Lumet (Filadèlfia, 1924 – Nova York, 2011) es fogueja com a realitzador en la primera generació del mitjà televisiu, en el qual dirigeix en directe més de dues-centes emissions. Com a cineasta, aquest bagatge professional l’ajuda a aconseguir grans interpretacions (la llista d’estrelles que han treballat amb ell és impressionant) i a rodar ràpid (a “muntar amb la càmera”, en paraules de Bogdanovich), i es converteix en un valor segur de la indústria.

L’esperit del mar, batalles urbanes amb vestit de princesa i un cinturó d’explosius. Wallay! continua el viatge a la diversitat i creativitat del continent africà farcit de surrealisme, tragèdia i amors; complexos, robats, prohibits. El Festival de cinema africà de Barcelona arriba a la seva setena edició endinsant-se en el poder de les creences, la profunditat de les absències, i es perd en els nusos de les arrels.

Centenars de cineastes han passat per la nova seu de la Filmoteca des que es va inaugurar ara fa més de dotze anys. Noranta-set d’ells han estat recollits en un llibre que, editat per Lunwerg, recull fotografies d’Óscar Fernández Orengo, un text d’Esteve Riambau que recorda el seu pas per la Filmoteca i la seva empremta en el llibre de signatures.

Cada fotografia captura una mirada acostumada a veure el món des de darrera una càmera. Darrera cada personatge hi ha uns records i unes vivències que vam compartir i valia la pena conservar.

La 32a Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona (MIFDB) torna com cada any a la seu històrica de la Filmoteca de Catalunya del 21 al 26 de maig, amb una programació que té les cartografies com a espina dorsal, amb la organització i coordinació de Drac Màgic.

Sidney Lumet

Es compleixen 100 anys del naixement d’un dels grans artesans del Hollywood de la segona meitat del segle XX. Foguejat en els escenaris de Broadway i com a realitzador en la primera generació del mitjà televisiu, on dirigeix en directe més de 200 emissions, Lumet debuta en el cinema el 1957 amb 12 Angry Men (12 homes sense pietat), i es converteix en un dels pares del cinema social urbà, amb el qual dissecciona, amb mirada lúcida i coherent, la violència i la corrupció del sistema policial, judicial i polític del seu país.