Deixeble de Bresson, el director va crear un cinema sensitiu i pictòric, allunyat de la narració més convencional. El cicle ‘La pel·lícula embruxada. Mani Kaul i les figures inconnexes’ es presenta en col·laboració amb el cinema del CCCB, Xcèntric.
Pràcticament desconegut entre nosaltres, Mani Kaul és un dels principals representants del nou cinema indi, sorgit als marges de la gran maquinària de la indústria cinematogràfica més potent i productiva del món. La seva opera prima, Uski roti (El pa de cada dia, 1970), és un dels títols fundacionals d’aquest moviment. El director fugia completament de l’estil narratiu clàssic, més aviat pretenia pintar amb les imatges, utilitzar la pantalla com un llenç per il·lustrar les cabòries de la protagonista, una dona que cada dia espera el seu marit, conductor d’autobús, durant hores en una parada per donar-li el menjar. Un dia es retarda i es troba el marit enfurismat. La pel·lícula s’endinsa en la ment de la dona, mostrant el seu passat en forma de flashbacks i les fantasies que li provoquen els seus neguits.
Influït en la seva formació per figures com Bresson, de qui n’és deixeble, Mani Kaul creu que el cinema ha de transcendir la il·lustració d’una idea a favor de la sensualitat, i que tota imatge és indescriptible i innombrable, per això és considerat el primer cineasta “no literari” del cinema indi.
La seva obra inclassificable es fixa en l’estudi de la història, la mitologia o el folklore, i de tradicions com el haiku, la música tradicional índia, la terrisseria o la pintura en miniatura. El primer film en color de Kaul, Duvidha (1973), un dels més cèlebres i misteriosos de la seva filmografia, es basa en un conte popular de Rajasthan i de Vijayadan Detha i s’inspira formalment en els estils clàssics de les pintures en miniatura de Kangra i Basouli. Ghashiram Kotwal (1976) recrea la biografia del primer ministre Nana Fadnavis (1741-1800) i és un treball coreografiat, una experimentació amb les formes folklòriques teatrals realitzat amb la col·laboració d’un grup de 30 actors.
A Dhrupad (1982), el cineasta va estudiar la forma més antiga de música clàssica del nord de l’Índia, el dhrupad, i la va posar en imatges en un film pensat com una orquestració de l’espai i de la llum. La sessió de dimecres 20 de gener a les 19.00 h a la Sala Laya comptarà amb una presentació a càrrec de Hans Laguna (músic) i l’actuació dels músics de l’Índia Shreevats Venkateshwaran i Baishali Sarkar.
El documental del 1989 Siddheshwari és un retrat molt particular de la llegendària cantant de l’Hindustan Siddheshwari Devi (1908-1977), en què les diferents dones que apareixen al film no representen la cantant, sinó que la presenten mitjançant l’experiència de la música, la literatura o el cinema. És la càmera, una força autònoma, la que desplaça Siddheshwari d’una època o d’un paisatge a un altre.
El cicle La pel·lícula embruxada. Mani Kaul i les figures inconnexes ha estat comissariat per Francisco Algarín Navarro, especialista en cinema experimental i creador i director de la revista cinematogràfica Lumière, i Gonzalo de Lucas, professor de la Universitat Pompeu Fabra i membre de l’equip de programació de Xcèntric, el cinema del CCCB, coorganitzador del cicle. La programació es completarà amb la projecció a l’auditori del CCCB dijous 21 i diumenge 24 de gener de la pel·lícula de Mani Kaul Mati Manas (1985). El film va néixer de l’encàrrec del Festival de l’Índia de fer un film sobre l’art de la ceràmica. La resposta va ser una pel·lícula en què Kaul dona forma al que anomenava «la realitat no ficcional», en la qual es combinen els mites vinculats a la tradició del fang o la terracota amb l’observació de la vida, els costums i el treball de les diferents comunitats de ceramistes.
Amb la col·laboració de:
Agraïments: National Film Archive of India (NFAI), Ambaixada de l'Índia, Arindam Sen, Gurudas Pai, Lalitha Krishna i Diego Cepeda.