Premsa

La Filmoteca de Catalunya i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, CCCB, presenten el cicle Cinemes de la diàspora negra, una selecció de nou films representatius de la petjada cinematogràfica de l’èxode de la comunitat negra arreu del món i al llarg d’un segle. Durant dècades, dones i homes negres en la diàspora han creat una constel·lació d’obres literàries, musicals i audiovisuals amb unes connexions sòniques, afectives i històriques que travessen espais i subjectivitats.

Ara fa dos anys, la Filmoteca de Catalunya, en col·laboració amb El Dorado Sociedad Flamenca Barcelonesa, va presentar, amb molt èxit, el cicle Flamenc: l’ull partit, una selecció de films que indagava en la contribució del cinema en la construcció visual i iconogràfica del flamenc, un llenguatge artístic del qual és coetani. El projecte va ser dirigit per l’artista multidisciplinari i crític d’art Pedro G. Romero, col·laborador habitual de El Dorado SFB, i va ser impulsat i coordinat per Juan de los Heros.

La Filmoteca obre un nou espai dedicat al curtmetratge i les cinematografies més properes. Autores i autors emergents o poc presents als circuits majoritaris d’exhibició hi seran presents cada mes per presentar una selecció de la seva obra i compartir els processos de creació.

Pràcticament desconegut entre nosaltres, Mani Kaul és un dels principals representants del nou cinema indi, sorgit als marges de la gran maquinària de la indústria cinematogràfica més potent i productiva del món. La seva opera prima, Uski roti (El pa de cada dia, 1970), és un dels títols fundacionals d’aquest moviment.

Entre el 1969 i el 1989 l’actriu Emma Cohen va dirigir un seguit de curtmetratges i treballs per a sèries televisió. La Filmoteca de Catalunya i Filmoteca Española han endegat un projecte comú de recuperació, digitalització i valorització de la seva obra com a cineasta. El comissariat del projecte ha anat a càrrec d’Helena de Llanos, cineasta i neta de Fernando Fernán Gómez, que s’està encarregant dels arxius personals del director i de la que va ser la seva companya fins a la seva mort, Emma Cohen.

Referent indiscutible del cinema d’autor nord-americà, John Cassavetes és el pare espiritual del cinema independent als Estats Units. Aquesta retrospectiva rescata alguns dels seus millors treballs com a actor, com Rosemary`s Baby (Roman Polanski, 1968) o The Fury (Brian De Palma, 1978), amb els quals va poder finançar una de les trajectòries com a director més singulars i coherents. Una obra que furga en l’emoció dels personatges, els arrenca les màscares per trobar la veritat i oferir un mirall sincer de les persones.

John Cassavetes: rostres i ombres

Espectadors

Les circumstàncies excepcionals d’aquest any (fins a 30 de novembre de 2020), han obligat a suspendre gairebé el 50% de les sessions. A les 637 sessions programades (51%), el nombre total d’espectador és de 58.286, amb una mitjana de 92 per sessió. La mitjana del 2019 va ser de 99 espectadors per sessió.

La celebració del 150è aniversari del naixement del pioner del cinema català Segundo de Chomón, que dona nom a la sala gran de projeccions de la seu de la Filmoteca al Raval, marcarà la programació de l’any 2021. L’efemèride culminarà a l’octubre amb un simposi internacional dedicat a la seva obra. A més, una de de les seves icòniques fantasies (Le voyage sur Jupiter, 1909) és la imatge triada per presentar un programa que recorda que, com ja va demostrar Chomón fa més d’un segle, “El cinema és il·lusió”.

La fotogènia irresistible de Marilyn Monroe la va fer objecte de desig dels millors fotògrafs de l’època, que van contribuir a fer d’ella la icona suprema de la cultura pop i de la societat de l’espectacle. Retratistes de la talla de Bern Stern, Richard Avedon, Henri Cartier-Bresson, Eve Arnold o Cecil Beaton la van posar sota els seus focus, però va ser Milton H. Greene amb qui més i millor va connectar. Greene va ser un dels primers i millors fotògrafs que treballava en la primera època de la fotografia en color.