Dies curts, l’espai de la Filmoteca dedicat al curtmetratge i a les cinematografies més properes, continua el 2022 amb una nova edició, després de la virtual de 2020 durant el confinament i la primera regular de 2021. Autores i autors poc presents als circuits majoritaris d’exhibició presenten cada mes, de gener a juny, una selecció de la seva obra i comparteixen amb el públic els seus processos de creació.
Les grans similituds entre la novel·la Solitud i Stromboli, terra di Dio, la mítica pel·lícula de Roberto Rossellini protagonitzada per Ingrid Bergman, van portar la filòloga Rosa Delor a pensar en Víctor Català (Caterina Albert) com l’escriptora no reconeguda al darrere de la pel·lícula. L’estudi de Delor va inspirar la conferència teatral de Núria Casado Gual Solitud a Stromboli. Somnis, signes i símbols, que l’actriu i directora Imma Colomer ha dirigit en un espectacle interpretat per Fina Rius. L
Les imatges de perpetradors són aquelles produccions visuals realitzades pels autors de crims mentre cometen accions violentes. Amb referència als casos de crims de guerra, violència política i genocidis, aquestes imatges adopten el punt de vista dels criminals o dels seus còmplices. La tipologia d’aquestes imatges és variada i esmunyedissa: generalment clandestines o íntimes, la seva difusió sol portar un punt d’autodenúncia. Sovint han estat utilitzades pels enemics de qui les van produir, amb finalitat de contrapropaganda, denúncia o anàlisi històrica o retrospectiva.
Nathaniel Dorsky i Jerome Hiler es van conèixer el 1964, a l’estrena d’Ingreen, obra del primer. Aquesta trobada va marcar l’inici d’una vida compartida, així com un seguit d’intercanvis creatius.
Centrat en la primera etapa dels cineastes, la qual abasta un arc temporal de més de quaranta anys, aquest cicle reuneix els seus films en 16 mm realitzats entre Nova York, la casa de camp de Nova Jersey on van viure a finals dels seixanta i San Francisco, ciutat on resideixen des del 1971.
Nascut a Haifa el 1950, Amos Gitai és molt més que el cineasta israelià de referència. Arquitecte, escriptor i autor d’exposicions, amb prop de setanta documentals i ficcions ha bastit un extens mosaic que permet resseguir la conflictiva història d’Israel. Una història en què passat i present es vinculen a partir de situacions concretes que reflecteixen un problema molt més ampli, que de vegades extreu de records o d’experiències personals, com quan va resultar ferit a la Guerra del Yom Kippur.
Les tardes dels caps de setmana la Filmoteca es fa petita. O potser es fa gran? No ho sabem del tot, però el que tenim clar és que, quan hi entra el públic de la FilmoXica, les portes de les sales són màgiques i la foscor dona pas a un espai de colors, moviments i sons que ens porten a la més meravellosa de les aventures, la de viure el cinema.
Retrospectiva Amos Gitai
Director, productor i guionista, Josep Maria Forn va ser director general de cinematografia del Departament de Cultura, fundador de l’Institut del Cinema Català i president del Col·legi de Directors. Un gran home de cinema del país que va dedicar-hi més de sis dècades i que ens va deixar el passat 3 d’octubre a l’edat de 93 anys.
La celebració del 150è del naixement de Segundo de Chomón, primera commemoració oficial de la Generalitat de Catalunya dedicada a un cineasta, arriba a la seva fi el proper dimarts 21 de desembre a les 20.00 h a la Sala Chomón amb una sessió de cinema amb música orquestral, fruit de la col·laboració de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).
L’alumnat d’aquesta prestigiosa escola interpretarà les peces originals creades pels seus companys i companyes de l’especialitat de composició, inspirades per les pel·lícules de Chomón que ells mateixos han seleccionat.
El 21 de febrer del 2012, la Filmoteca de Catalunya va inaugurar la nova seu del Raval i, pocs mesos després, el Centre de Conservació i Restauració de Terrassa. Han estat deu anys de compromís renovat per a la preservació i la difusió del patrimoni cinematogràfic, amb la complicitat de centenars de convidats vinculats a les projeccions i de milers d’espectadors i espectadores que han gaudit de pel·lícules de tots els temps, gèneres i estils, d’exposicions de producció pròpia i externa, dels fons documentals o dels serveis educatius.
