Ingmar Bergman · 1965 · 80’
Liv Ullman
El film narra la relació que s'estableix entre una famosa actriu de teatre que ha perdut la paraula a l'escenari, sense cap motiu físic aparent, i la infermera que la cuida, una dona que no para de xerrar.
"Avui tinc la sensació que amb Persona -com més tard amb Gritos y susurros- he arribat al límit de les meves possibilitats. Que, amb plena llibertat, he vorejat aquells secrets sense paraules que només la cinematografia és capaç de fer sortir a la llum" (Ingmar Bergman).
“El film deixa en el record els esplèndids encreuaments de primers plans expressius en posicions acrobàtiques, per davant, per darrere, de costat, dels dos rostres protagonistes. Així acaba una de les grans obres del seu realitzador i una de les millors de les dues actrius protagonistes” (Eugenio Trías).