F. W. Murnau · 1926 · 107'
La versió que Murnau va fer del mite de Faust –inspirant-se en les obres de Goethe i Marlowe i en les velles llegendes alemanyes– ha restat, per sempre més, com un dels films pictòrics més bells mai realitzats. La pel·lícula més costosa i de rodatge més llarg de la seva etapa alemanya també assoleix la plenitud en l’art del cinema mut.
“De tots els cineastes, Murnau és potser el que ha aconseguit organitzar l’espai de la manera més rigorosa i inventiva. La primera impressió que donen les seves obres és la d’una animació de tota la superfície de la pantalla, fins al més mínim detall, en cada moment de la projecció. Té un domini absolut de tots els elements que contribueixen a l’expressió plàstica, i una imaginació constant a l’hora de crear i combinar noves formes. Faust es presta particularment a l’estudi sobre l'organització del seu espai. El poder de l’expressió plàstica té clarament prioritat sobre l’anècdota” (Éric Rohmer).
L’estudi de l’organització de l’espai en aquest film va ser objecte de la tesi doctoral de Rohmer.