Cicle

Aula de cinema 2015-2016

L'Aula de Cinema fa 18 anys!
Programa d'#Aula18!

07/10/2015 - 25/05/2016

calendario

L’Aula de Cinema fa 18 anys! Vine a celebrar-los amb nosaltres!

Enguany, l’Aula arriba a la seva majoria d’edat, i a més de les presentacions habituals a càrrec de professors universitaris, per a celebrar-ho hem pensat en diverses activitats que esperem interessin a tots els afeccionats al cinema: es podran anar descobrint a les xarxes socials de la Filmoteca a través del hashtag #Aula18, així com al nostre web, al programa imprès i als dossiers didàctics que cada setmana publiquem amb la col·laboració de la Biblioteca del Cinema.

Una de les propostes estrella d’aquests 18 anys de l’Aula de Cinema té a veure amb els seus coetanis, amb els joves que durant aquest curs facin, també, 18 anys. Al llarg de tot el temps que duri el curs d’Aula de Cinema d’enguany, tots els joves nascuts l’any 1997 rebran, com a regal d’aniversari, una carnet d’Aula de Cinema vàlid per a totes les sessions d’aquest programa.

Per rebre aquest carnet, adreceu-vos a les taquilles de la Filmoteca o sol·liciteu-lo a filmoteca.informacio@gencat.cat

Matriculació
A partir del 15 de setembre a la Filmoteca (de 10 h a 15 h de dimarts a divendres i de 16 h a 21.30 h, de dimarts a diumenge).

Preus:
Entrada individual per sessió:  4 € (3 € reduïda)
Carnet Aula de Cinema (30 sessions, nominal): 45 €

Amb la col·laboració de

 

Programa

Els gèneres - El suspens
Sessió ajornada pel trasllat de la Filmoteca de Catalunya al nou edifici del Raval.
Els gèneres: El cinema negre
Sessió ajornada pel trasllat de la Filmoteca de Catalunya al nou edifici del Raval.
Un clàssic del cinema japonès: Cuentos de Tokio
Un matrimoni ja gran decideix visitar els fills a Tòquio i comproven amb tristesa que només són una
Els gèneres – El terror: Peeping Tom
Estrenada en el seu moment amb el títol d'El fotógrafo del pánico, aquesta pel·lícula emblemàtica
El Free Cinema britànic
Arthur, rodejat de màquines i sirenes enmig de la simfonia de grisos que caracteritza la fàbrica de
La Nouvelle Vague francesa
Cléo, una cantant jove, espera els resultats d'unes anàlisi mèdiques. Té por de tenir càncer. Des
El nou cinema polonès
Durant un cap de setmana, dos homes i una dona conviuen a bord d'una barca de plaer. Les tensions
La modernitat (1): L'eclisse
Vittoria trenca la relació amb el seu promès cansada d'esperar que arribi el dia del casament i d'
La modernitat (2): Otto e mezzo
Un director de cinema amb una forta crisi creativa descansa en un balneari abans començar la
La modernitat (3): Persona
El film narra la relació que s'estableix entre una famosa actriu de teatre que ha perdut la paraula
El Nou Cinema Alemany
Enfollit, Ernst Küster mata un dia el seu superior a la fàbrica i se suïcida. La viuda no entén els
El New Hollywood
Aquest biopic sobre la figura del cèlebre boxador Jake la Motta, no és, però, un film de boxa
Caché
Un periodista comença a rebre videos rodats d'amagat on surt amb la seva família. Els videos també
La sistematització del llenguatge
A principis del segle XX, una sèrie de directors d'arreu van contribuir a fixar algunes convencions
L'escola nòrdica dels anys 10 i 20
Carl Theodor Dreyer, Victor Sjöström i Mauritz Stiller són alguns dels píoners del cinema nòrdic més coneguts.
L'expressionisme alemany
El cinema expressionista alemany forma part d'un moviment cultural més ampli que es va produir en
El naturalisme infiltrat a Hollywood
El corrent estètic naturalista també va tenir el seu reflex en el cinema. Són nombrosos els films
Realisme a l'americana
El realisme europeu també va tenir una vessant americana. Un corrent que, com diu el seu nom,
L'impressionisme francès
Encara més enllà del naturalisme, l'impressionisme francès valorava l'estil directe, l'emoció, la narració psicològica.
Avantguarda i documental
Qualsevol títol de Robert J. Flaherty podria haver servit per il·lustrar aquesta sessió, que ens
Immigrants europeus als EUA
La Primera Guerra Mundial va provocar la fugida de molts cineastes europeus als Estats Units. En
El realisme francès
Jean Renoir és, sens dubte, una figura cabdal del cinema francès, un pont entre diverses
Els gèneres: Aventures
Continuem l'exploració dels gèneres cinematogràfics amb els films d'aventures, que sovint adapten a
Els gèneres: La comèdia
Segurament, la comèdia és el gènere cinematogràfic més antic de tots, i un dels més populars. Des
La superació del neorealisme
El neorealisme va tenir una vida relativament curta. La superació de la situació de postguerra i l’
Gèneres: El western
Si hi ha un gènere associat a la indústria cinematogràfica del Hollywood, aquest és el Western. L'
Un clàssic japonès: 'Akibiyori'
Al Japó, la producció cinematogràfica comença el 1898. Des d'aquella producció primigènia, el
El Free Cinema
Els anys 1950, una Gran Bretanya en plena postguerra viu el sorgiment del Free Cinema, un moviment
La Nouvelle Vague
Segurament, la Nouvelle Vague és un dels corrents cinematogràfics dels quals més s'ha parlat. Un
Nou cinema espanyol: 'Nueve cartas a Berta'
A partir dels anys 60 del segle passat sorgeix a Espanya el que se sol conèixer com "Nou Cinema espanyol".
La modernitat (1): 'Desserto rosso'
Com va escriure A. Bergala, "amb la modernitat, el cinema ha pres consciència, per primera vegada,
La modernitat (2): 'Giulietta degli spiriti'
Les sessions dedicades a la "modernitat" cinematogràfica continuen avui amb un altre gran exponent
Nou cinema alemany: 'Angst essen Seele auf'
A rebuf de la "Nouvelle Vague" francesa, a partir de 1960 una nova generació de directors alemanys -
Nou Hollywood: 'Easy Rider'
Des de finals dels anys 60 i fins als 80 del segle passat, diversos joves cineastes procedents de
Gèneres - El Fantàstic revisitat: 'Blue Velvet'
La renovació del cinema nord-americà també va incloure el fantàstic. Avui projectem 'Blue Velvet',
El classicisme radical modern: 'Il mestiere delle armi'
Tanquem el curs d'Aula de Cinema d'enguany amb la projecció d'un clàssic modern, una producció d'
L'escola nòrdica i la fusió entre alta cultura i cultura popular: Atlantis (August Blom, 1913)
Carl Theodor Dreyer, Victor Sjöström i Mauritz Stiller són alguns dels píoners del cinema nòrdic més coneguts.
Una aproximació a la història de les grans productores: la UFA i el cas Nibelungen a través de Das Erbe der Nibelungen (Guido Altendorf, Anke Wilkening, 2011)
La realització dels Nibelungen per part de Fritz Lang va ser tot un aconteixement. La productora
El muntatge soviètic - Propaganda i avantguarda: 'Oktyabr'
El triomf de la revolució russa també es va reflectir en el cinema. Tota una sèrie de cineastes van
Star-system i marginalitat: The Unknown (Tod Browning, 1927)
L'star-system va ser, durant molts anys, el sistema utilitzat pels estudis per contractar actors i
L'arribada del sonor
L'arribada del sonor al cinema va suposar tota una revolució. Avui passem un dels films mítics d'aquella transició.
Cinema i política, entre el realisme i la idealització: 'Kameradschaft' (Geog Wilhelm Pabst, 1931)
Després de la Primera Guerra Mundial, el cinema europeu es bolca en el realisme, un moviment
Influència de l'emigració europea als EUA: Fury (Fritz Lang, 1936)
La Primera Guerra Mundial va provocar la fugida de molts cineastes europeus als Estats Units. En
Gèneres, hibridació i tipificació: el drama romàntic - Desire (Frank Borzage, 1936)
Què defineix un drama romàntic? Que el diferencia d'un melodrama? Avui revisem aquestes qüestions
Gèneres, hibridació i tipificació: la comèdia dramàtica i els films d'aventures - Only Angels Have Wings (Howard Hawks, 1939)
Seguim la revisió dels gèneres cinematogràfics amb una breu mirada a la comèdia dramàtica i els
Els gèneres: El melodrama - Written on the Wind
Analitzem aquest gènere cinematogràfic a partir de la visió d'un film de Douglas Sirk, segurament
Un gir copernicà en la història del cinema
Sens dubte, "Citizen Kane" va suposar, en el moment de la seva estrena, una absoluta revolució.
Una manera de tractar la Història. El neorealisme: Umberto D.
Si hi ha un corrent cinematogràfic que difícilment decep, aquest és el neorealisme italià. El nom
Gèneres, hibridació i tipificació: cinema negre i star-system - The Postman Always Rings Twice
A partir de les dècades de 1940 i 1950, els estudis nord-americans van començar a desenvolupar un
Generes, hibridació i tipificació: el musical i els films d'aventures - The Pirate (Vincente Minnelli, 1948)
Seguim la revisió dels gèneres cinematogràfics amb una breu mirada al musical i els films d'
L'apoteosi expressiva del cinema clàssic - Letter from an Unknown Woman (Max Ophuls, 1948)
A partir de mitjans dels anys 30 -després del Crash del 29 i en paral·lel a l'aplicació del New
L'enlluernament davant les excepcions: una altra història és possible - The Night of the Hunter (Charles Laughton, 1955)
Sovint es diu que la història l'escriuen els vencedors. Al llarg de la història del cinema, també
El western: culminació d'un estil i lluita contra la competència televisiva - The Far Country (Anthony Mann, 1955)
Als anys 50, els westerns han de competir amb la televisió. Mantenen, però, els trets
La modernitat narrativa - L'eclisse (Michelangelo Antonioni, 1962)
El cinema "modern" aparegut als anys seixanta va ser un moviment aberrant sense que els
La modernitat narrativa - 'Persona' (Ingmar Bergman, 1966)
La modernitat cinematogràfica abasta, estrictament parlant, un període força curt de temps, des de
La modernitat narrativa - 'À bout de souffle' (Jean-Luc Godard, 1960)
Si el cinema modern reformula el paper de la mirada i proposa, per tant, una reformulació
Lluny de la mirada eurocèntrica: 'Shichini no samurai' (Akira Kurosawa, 1954)
Sovint, quan parlem d'Història del cinema' ens referim sobretot a les pel·lícules produïdes a
El fenomen dels "nous cinemes" - Ostre sledované vlaky (Jiří Menzel, 1966)
A partir dels anys 60, i sota la influència de la Nouvelle Vague, arreu d'Europa van sorgir grups
Lluny de la mirada eurocèntrica: 'Jalsaghar' (Satyajit Ray, 1958)
Sovint, quan parlem d'Història del cinema' ens referim sobretot a les pel·lícules produïdes a
La lògica d'un llenguatge portada a l'extrem: 'L'Argent' (Robert Bresson, 1983)
Robert Bresson va escriure: "El millor que s'ha escrit sobre mi està en un llibre de Susan Sontag: '
El postmodernisme al cinema: 'Rumble Fish' (Francis Ford Coppola, 1983)
El postmodernisme cinematogràfic sorgit als anys 70 del segle passat es caracteritza pel seu
El minimalisme contemporani: 'Petits arrangements avec les morts' (Pascale Ferran, 1994)
En els darrers anys, una vessant del cinema europeu ha tornat -potser per obligacions
El minimalisme contemporani: "Down by Lay" (Jim Jarmusch, 1986)
El minimalisme cinematogràfic no és només propi del continent europeu. En un clar diàleg amb els
Els orígens del cinema: dels pioners a l'Slapstick (1895-1919)
Com no podia ser d'una altra manera, una història del cinema ha de començar pels seus orígens.
Objectivitat i efectes de veritat
La ciència del segle XIX, quan apareix el cinema, ha bastit una noció d’objectivitat com a
La invenció d'un llenguatge: 'Hearts of the World'
A principis del segle XX, una sèrie de directors d'arreu van contribuir a fixar algunes convencions
El pèplum: 'Maciste'
El pèplum és un gènere que es remunta als orígens del cinema. El film qie projectem avui, de 1915,
L'escola nòrdica: 'Gunnar Hedes Saga'
Carl Theodor Dreyer, Victor Sjöström i Mauritz Stiller són alguns dels píoners del cinema nòrdic més coneguts.
El documental institucionalitzat: ' Nanook of the North', amb acompanyament musical de Josep Lluís Galiana i Avelino Saavedra
'Nanook of the North' és un dels primers grans documentals de la Història del Cinema. De fet, d'
Melodrames italians, amb acompanyament musical a càrrec de Virginia Guastella
La pianista Virginia Guastella interpreta les seves pròpies composicions per acompanyar els
La cristal·lització d’un mite: 'The Kid' (Charles Chaplin, 1921)
Sens dubte, Charles Chaplin és un dels mites de la modernitat, i una figura clau en la història del
L’avantguarda al país de la Revolució - Zakoldovannoie miesto (A. Dovjenko, 1928) i Habechi (M. Kaufman, 1929)
A partir del triomf de la revolució russa, el 1917, els dirigents del nou estat soviètic van
L'arribada del sonor abans del codi Hays - 'Applause' (Rouben Mamoulian, 1929)
Josep Lluís i Falcó (UB) ens presenta aquesta sessió en què projectarem un dels films més influents
Gèneres i censures - 'The Vice Squad' (John Cromwell, 1931)
Els EUA, l'adopció del codi Hays d'autocensura va afectar totes les produccions, però la seva
El realisme poètic francès - 'Le jour se lève' (Marcel Carné, 1939)
El realismo poètic francès va néixer, en part, com a resposta a l'auge del cinema d'estudis nord-
El neorealisme italià: 'Paisà' (Roberto Rossellini, 1946)
El neorealisme encarna una experiència exemplar i el mite fundacional per una bona part del cinema
Un clàssic del cinema xinès pre-Mao: 'Xiao cheng zhi chun' (Fei Mu, 1948)
El triomf de la revolució maoísta va comportar, a partir de 1949, la nacionalització i la
El psicoanàlisi arriba a Hollywood: 'Secret Beyond the Door' (Fritz Lang, 1947)
La psicoanàlisi i el cinema són fills de la modernitat. Des del seu naixement a finals del segle
Elogi del classicisme: 'Portrait of Jennie' (William Dieterle, 1948)
Què entenem per cinema clàssic? Caldria diferenciar entre l'estil clàssic i el període clàssic? Per
El cinema dins el cinema: 'Vida en sombras' (Llorenç Llobet Gràcia, 1949)
Octavi Martí, director adjunt de la Filmoteca de Catalunya, ens presenta un dels films restaurats
Un western crepuscular: 'She Wore a Yellow Ribbon' (John Ford, 1949)
'She Wore a Yellow Ribbon' ('La legión invencible') sovint s'ha qualificat com a 'Western"
El cinema japonès també té els seus clàssics: 'Akasen Chitai' (Kenji Mizoguchi, 1936)
Al Japó, la producció cinematogràfica comença el 1898. Des d'aquella producció primigènia, el
Sèrie B: 'The Incredible Shrinking Man' (Jack Arnold, 1957)
Ed Wood, Jacques Tourneur... són dos dels moltíssims directors que integren l'ampli catàleg d'
El cinema suec: 'Smultronstället' (Ingmar Bergman, 1957)
Sovint, quan es pensa en el cinema suec, el primer nom que apareix és el d'Ingmar Bergman. Un
Comunicar la incomunicació: 'La notte' (Michelangelo Antonioni, 1961)
Quan Michelangelo Antonioni va rebre un Oscar honorífic, l'any 1995, l'actor Jack Nicholson va dir:
El musical modern: 'Sweet Charity' (Bob Fosse, 1969)
A partir dels anys 50 i sobretot en les dues dècades posteriors, el coreògraf Bob Fosse va canviar
L'animació "pop": Yellow Submarine (George Dunning, 1968)
Quan 'Yellow Submarine' es va estrenar, l'any 1968, immediatament va ser reconegut com un film de
Bertolt Brecht i el cinema: Der Tod des Flohzirkusdirektors (Thomas Koerfer, 1973)
Bertolt Brecht va ser un dels dramaturgs més influents del segle XX. Fugint del nazisme, va arribar
El cinema de la modernitat: 'O thiassos' (Theo Angelopoulos, 1975)
De manera estricta, la modernitat cinematogràfica dura pocs anys –menys d’una dècada. Però entre la
El nou avantguardisme. Després de la Nouvelle vague - 'Mauvais sang' (Leos Carax, 1986)
Després de la revolució cinematogràfica que va suposar la Nouvelle Vegue, diversos cineastes
Vigència del classicisme: 'Unforgiven' (Clint Eastwood, 1992)
És possible rodar amb un estil i una estructura clàssica en ple segle XXI? Ho era en el segle XX?
La tècnica del 3D: 'Pina' (Wim Wenders, 2011)
El 2011, Wim Wenders va afrontar un repte: rodar un film sobre la revolucionària coreògrafa
El cinema contemporani. Art o indústria?: 'The Hours' (Stephen Daldry, 2002)
Concloem el programa 'Aula de Cinema' 2014-2015 amb una reflexió, a càrrec d'Esteve Riambau,
Zakoldovannoie miesto (Zvenigora)
Zvenigora, la muntanya del tresor
Zvenigora és el nom d’una muntanya que, segons les llegendes populars, amaga un tresor cobejat per
El serial com a entreteniment popular - 'Fantômas' (Louis Feuillade, 1913)
En els seus primers anys de vida, el cinema era sobretot un entreteniment popular que recollia, d'
Serials i restauracions - 'La secta de los misteriosos' (Albert Marro, 1917)
El primer cinema va popularitzar-se com a part de l'espectacle anomenat "d'atraccions". Mica en
Centenari de la primera superproducció - 'The Birth of a Nation' (David Wark Griffith, 1915)
Enguany es compleixen cent anys de l'estrena de la pel·lícula que es considera la primera
La tradició expressionista - Das Wachsfigurenkabinett (Paul Leni, 1924)
El cinema expressionista alemany forma part d'un moviment cultural més ampli que es va produir en
La càmera com a ull documental - 'Chelovek s kino-apparatom' (Dziga Vertov, 1929)
A principis dels anys 20, el cineasta soviètic Dziga Vertov (fundador del noticiari 'Kino-Pravda')
Anticipant l'arribada del sonor - 'Une chapeau de paille d'Italie' (René Clair, 1927)
L?adopció del cinema sonor no és una progressió lineal a tots els països del món. Es a dir, no
Front popular i realisme - "Le Crime de Monsieur Lange" (Jean Renoir, 1935)
A partir dels anys 30 de segle passat, i sota la influència de les idees d'esquerres del Front
'Fantàstica' sèrie B - 'Cat People' (Jacques Tourneur, 1942)
Jacques Tourneur és un dels màxims exponents d'un corrent cinematogràfic molt popular: el gènere
Hollywood contra Hitler - 'The Nazis Strike' i 'Divide and Conquer (Frank Capra, Anatole Litvak, 1943)
La Guerra Civil Espanyola va demostrar el poder propagandístic del cinema. Uns anys més tard,
Imatges per després d'una guerra - The Best Years of Our Lives (William Wyler, 1946)
La Segona Guerra Mundial va suposar, a tots els nivells, un trencament. Per als Estats Units d'
Letter from an Unknown Woman
Carta de una desconocida
MAX OPHULS, 1948.
La llegenda del western impresa en cel·luloide - 'My Darling Clementine' (John Ford, 1946)
La conquesta de l'Oest americà per part dels colons arribats d'Europa no s'entén sense el cinema.
El musical, un gènere polivalent - 'The Pirate' (Vincente Minnelli, 1948)
El musical és un dels grans gèneres cinematogràfics. Com a tal, ha demsotrat, al llarg de la seva
L'actor és l'estrella - 'A Streetcar Named Desire' (Elia Kazan, 1951)
En un mitjà com el cinematogràfic, sovint el més recordat d'una pel·lícula són els seus intèrprets.
Descoberta del món oriental - 'Sanshô Dayû' (Kenji Mizoguchi, 1954)
El cinema oriental -i el japonès en concret- també té els seus grans clàssics. Són títols -i
L'hora dels autors - 'Un condamné à mort s'est échappé' (Robert Bresson, 1956)
Què s'entén per cinema d'autor? Qui determina quins cineastes són "autors" i quins no? Quines pel·
L'hora dels autors - 'Sommarnattens Leende' (Ingmar Bergman, 1955)
Què s'entén per cinema d'autor? Qui determina quins cineastes són "autors" i quins no? Quines pel·
Exotisme universal - Jalsaghar (Satyajit Ray, 1958)
Sovint, quan parlem d'Història del cinema' ens referim sobretot a les pel·lícules produïdes a
Nouvelle Vague: el cinema era la vida - 'Les quatre cents coups' (François Truffaut, 1959)
Segurament, la Nouvelle Vague és un dels corrents cinematogràfics dels quals més s'ha parlat des de
Un artesà contra el progrés - 'Playtime' (Jacques Tati, 1967)
A proòsit dels seus films, Jacques Tati va afirmar: 'No m'agrada sentir-me militaritzat. No m'
Buñuel contra la censura franquista - 'Viridiana' (Luis Buñuel, 1961)
Paradoxalment, el film de Buñuel que va aconseguir burlar la censura franquista i alçar-se amb la
Autoretrat de l'artista barroc - 'Otto e mezzo' (Federico Fellini, 1963)
Federico Fellini va ser un mestre del cinema italià i un dels grans genis del cinema contemporani.
Instantànies de l'apocalipsi - 'Pasazerka' (Andrzej Munk, 1863) i 'La Jetée' (Chris Marker, 1962)
'Pasazerka' i 'La Jetée' són els dos films que hem escollit per a aquesta sessió sobre la
Kubrick i la transgressió de gèneres - 'Dr. Strangelove or:How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb' (Stanley Kubrick, 1964)
'Dr. Strangelove..', de Stanley Kubrick, és un film que transcendeix la divisió tradicional en
Un conte pervers en clau d'horror - 'Rosemary's Baby' (Roman Polanski, 1968)
Lluny de l’efectisme amb què el cinema es va acostar a la figura del dimoni en títols posteriors,
Artistes russos en temps difícils - Andrei Roublev (Andrei Tarkovski, 1966)
No hi ha cap dubte que la història de Rússia és atzarosa, i el seu cinema sempre ha reflectit els
El Nou Cinema Alemany i la sublimació del melodrama - 'Fontane Effi Briest' (Rainer Weiner Fassbinder, 1974)
A rebuf de la "Nouvelle Vague" francesa, a partir de 1960 una nova generació de directors alemanys -
La guerra com a espectacle - 'Saving Private Ryan' (Steven Spielberg, 1998)
La guerra i el cinema han estat, al llarg del segle XX, pràcticament cosubstancials. De vegades amb
Presentació i comiat del llenguatge de Godard - 'Adieu au langage' (Jean-Luc Godard, 2014)
Sens dubte, Jean-Luc Godard ha estat, al llarg de l'últim mig segle, un dels grans innovadors del
La sistematització del llenguatge: Broken Blossoms (D. W. Griffith, 1919)
A principis del segle XX, una sèrie de directors d'arreu van contribuir a fixar algunes convencions
L'expressionisme alemany: Der Golem: wuie er indie welkam (Paul Wegener, Carl Boese, 1920)
El cinema expressionista alemany forma part d'un moviment cultural més ampli que es va produir en
Xiao cheng zhi chun
Primavera a la petita ciutat
MU FEI, 1948.
The Searchers
Els buscadors
JOHN FORD, 1956.
She Wore a Yellow Ribbon
La legión invencible
Els cineastes capten la realitat influïts per molts elements, entre els quals la pintura. John Ford
Blue Velvet
Terciopelo azul
DAVID LYNCH, 1986.
Le Crime de Monsieur Lange
El crim del senyor Lange
JEAN RENOIR, 1935.
Smultronstället
Fresas salvajes
Un vell professor es dirigeix, acompanyat de la seva jove, a la universitat on va fer classes per
Persona
INGMAR BERGMAN, 1965
Only Angels Have Wings | L'aventura de Hollywood
Només els àngels tenen ales
HOWARD HAWKS, 1939.
Akasen Chitai
La calle de la vergüenza
KENJI MIZOGUCHI, 1956.
Arsenic and Old Lace
Arsénico por compasión
Una adaptació de l’obra teatral de Joseph Kesselring que triomfava als escenaris de Broadway en
Otto e mezzo
Fellini 8½
FEDERICO FELLINI, 1963.
L’eclisse
El eclipse
La Vittoria trenca la relació amb el seu promès després de cinc anys, cansada d’esperar que arribi
Broken Blossoms
Lliris trencats
Un dels films rupturistes de l'obra de Griffith. Lliris trencats deixa el registre èpic per
Pina (3D)
Un homenatge pòstum a la gran ballarina i coreògrafa de la dansa contemporània Pina Bausch en el
Unforgiven
Sense perdó
CLINT EASTWOOD, 1992.
Applause
Aplausos
Un dels films més influents dels començaments del cinema sonor, amb una tècnica innovadora que va