Fitxa tècnica
Una reflexió poètica, però dura, sobre la vida rural a finals de segle XIX.
Amb la meticulositat del documental, Olmi ens conta la història d'una família que haurà de deixar la casa dels amos on treballen per culpa d'un esclop i l'arbre que el va originar.
"Un film contemplatiu, reflexiu, serè, però no idíl·lic, ni nostàlgic, ni indiferent. No tracta de convèncer-nos que qualsevol temps passat fou millor, ni de presentar la dura vida pagesívola com un paradís perdut, ni de commoure'ns o indignar-nos per la trista sort dels treballadors del camp. No pretén demostrar res, ni tan sols argumentar a favor o en contra d'una tesi o altra, ni de fer una paràbola sobre situacions actuals. Tracta simplement, de mostrar, de recordar com era la vida rural a Itàlia, en una regió molt concreta (els voltants de Bèrgam), l'any 1898. I aquesta data ens porta a una figura literària espanyola amb la qual té molt a veure la pel·lícula: Azorín, a qui, sens dubte li hagués agradat la puntillista, tranquil·la, modesta i precisa obra d'Olmi" (Miguel Marias).
Palma d'Or al Festival de Cannes, entre molts d'altres premis.
Amb la col·laboració
