Titellaire, escultor, pintor, membre del grup surrealista txec des de 1970, Jan Švankmajer ha firmat entre 1964 i 2010 sis llargmetratges i una vintena llarga de curts, tots d’animació, tots travessats pel seu humor negre, tots crítics amb el poder, tots plens d’objectes que es rebel·len contra els seus propietaris i d’homes víctimes de lògiques absurdes.
Per a aquest home convençut que “la infantesa és font fonamental de creació autèntica”, és obvi que “la producció per a nens és un crim cultural”, ja que no creu que existeixi “un art específic per a criatures”. Veient els seus films, comprendrem que Švankmajer no es contradiu sinó que és coherent amb el “surrealisme del possible”, que defensa i contraposa al surrealisme utopista. No vol canviar el món; en té prou de riure-se’n.
Amb la col·laboració de
Programa
