Šílení

Horror, sarcasme i molt de pessimisme en un film farcit d’anacronismes i que Švankmajer considera “el més surrealista” de tots el que ha fet. “Una pel·lícula de terror –amb tota la decadència pròpia del gènere. La pel·lícula proposa, en essència, un debat ideològic sobre la gestió d’un manicomi. En principi, hi ha dues maneres de fer-ho –ambdues igual d’extremes. L’una encoratja la llibertat absoluta; l’altra, el mètode obsolet de vigilar i castigar. Però hi ha un tercer mètode que combina i resumeix els pitjors aspectes dels dos primers. És el manicomi on tots vivim avu" (Jan Švankmajer).