La modernitat narrativa - L'eclisse (Michelangelo Antonioni, 1962)

El cinema "modern" aparegut als anys seixanta va ser un moviment aberrant sense que els qualificatius hagin d’aparèixer plens de connotacions regressives. A més d’adoptar moltes de les idees propagades per la cultura i l’art modern, sincronitzava amb una llibertat cap a la realitat i el propi cinema realment inèdites fins aleshores.

El cinema "modern" aparegut als anys seixanta va ser un moviment aberrant sense que els qualificatius hagin d’aparèixer plens de connotacions regressives. A més d’adoptar moltes de les idees propagades per la cultura i l’art modern, sincronitzava amb una llibertat cap a la realitat i el propi cinema realment inèdites fins aleshores.

Pel cinema modern, la pantalla és un dispositiu d’inquisició bolcat sobre la realitat fragmentada i sobre les seves maneres de representació. La seva nèmesi, declarada o secreta, revesteix d’una funció pedagògica: familiaritzar el cinema, apropar-lo a una quotidianitat per parlar de tu a tu a l’experiència i la consciènciade l’espectador.

Presentació a càrrec de Lluís Anyó (URL) el dimecres 5.