Cicle
Amarcord Fellini
07/01/2020 - 29/02/2020
“Jo me’n recordo, de Fellini.” Sí, amarcord significa ‘recordar’ per a la gent de l’Emília-Romanya, i nosaltres podem recordar quan La strada (1954) va guanyar l’Oscar o l’escàndol que va acompanyar la puritana La dolce vita (1960); però, sobretot, recordem, o sabem, que és amb Otto e mezzo (1963) que Fellini fa comprendre a tothom que un director de cinema és l’artista total. Aquell que sap d’òptica i d’arquitectura, de psicologia i de moda, d’història i de pallassos. Un tipus que diu la veritat mentint. Amb Fellini es concreta el triomf —momentani, és clar— del cinema europeu, la dècada daurada del cinema d’autor. El cineasta apareix com un domador de feres —l’equip—, però també com un pare —li consulten tots els dubtes quan ell en té el cap ple, de dubtes!— i com l’únic que sap de veritat cap on vol portar el seu tren elèctric, que diria Welles. A la Filmoteca, fins el febrer, podreu veure tot Fellini i obres inspirades per ell o escrites per ell. I podreu descobrir a la sala d’exposicions el treball plàstic de Fellini i, sobretot, de David Lynch a partir d’Otto e mezzo!
Amb la col·laboració de:
, com a part de la celebració de Fellini 100, promogut pel Ministeri de Cultura italià amb motiu del centenari del naixement de Fellini.
Programa
