Federico Fellini · 1957 · 110'
El realisme extraordinari de Fellini
En el món sòrdid i cínic que Fellini esbossa, només Giulietta Masina és capaç d’encarnar Cabiria, una jove prostituta romana, amb tanta força i innocència a la vegada. El to oníric del film prefigura el gir que farà el seu cinema ben aviat.
Encara aleshores, Fellini “no s'oposa al neorealisme, sinó que aconsegueix el seu propi realisme extraordinari reordenant poèticament el món” (André Bazin)
Una prostituta romana només pot oposar, enfront del món sòrdid en què viu, tota la innocència i la ingenuïtat que conté la seva fràgil persona. El neorealisme donava pas a la fantasmagoria felliniana.
Oscar al millor film estranger i exemple del grau d’identificació entre Rota i Fellini, el guió va ser escrit a quatre mans: les de Pier Paolo Pasolini, Ennio Flaiano, Tullio Pinelli i el mateix Fellini.