Fitxa tècnica
La història de la parella de còmics ambulants formada per Zampanò i Gelsomina va representar el reconeixement internacional (Oscar a la pel·lícula estrangera i Lleó de Plata al festival de Venècia) d'un Fellini que s'allunyava del neorealisme primitiu a la recerca de noves vies amb què expressar el seu univers particular.
"Si a alguna cosa s'acosta La strada, és a un neosurrealisme cristià en què les velles imatges sorprenents, l'aura del somni, el realisme màgic i l'absurd quotidià estan posats al servei de l'amor. Però no de l'amor total, com volien Aragon, Éluard i Breton, que ajunta la luxúria i la violència de l'amor carnal amb l'espiritualitat de l'amor diví. La strada gairebé ha oblidat el primer en honor del segon" (Guillermo Cabrera Infante).
"La millor pel·lícula que he fet a la meva vida" (Anthony Quinn).